29 de de novembre de 2018

Títol: Les diligències preliminars per a la identificació dels integrants del grup de consumidors afectats fàcilment determinables.

Autor: José María Albert Garrido

La tutela jurisdiccional dels consumidors i usuaris des del prisma processal nacional respon als interessos que poden concórrer en aquest àmbit jurídic del consum a una trilogia ben diferenciada. Així és, ens referim a l'interès individual, a l'interès col·lectiu i als interessos difusos. La tutela individual consisteix, en definitiva, en l'exercici per part de qualsevol persona en particular mitjançant la interposició d'una acció individual davant un òrgan jurisdiccional.

Semblen evidents, doncs, els problemes d'efectivitat o justícia que deriven d'una litigació individualitzada entre parts que li les pressuposa desiguals (resolucions contradictòries, despeses judicials que dificulten la tutela judicial efectiva sinó que fins i tot pot comportar a impedir-la de facto, dificultats o desigualtats probatòries entre persones afectades per una mateixa situació, etc.). I açò, al marge dels costos per als recursos públics que deriven d'una cada vegada més recurrent litigació massiva idèntica que col·lapsen els nostres jutjats. Podria dir-se doncs, que la litigació col·lectiva es revela com el mitjà més eficaç, per a la defensa dels interessos individuals (especialment el dels consumidors) en escenaris de consum massiu de béns i serveis als quals ens té més acostumats l'economia moderna.

En aquest context, la Llei 1/2000, de 7 de gener, d'Enjudiciament Civil (d'ara endavant, LEC), com indica l'exposició de motius, apartat setè, va introduir una sèrie de novetats en la matèria, reconeixent per primera vegada i de forma destacada aquest tipus de tutela supraindividual. Més concretament, el nostre legislador configura dins del plànol processal supraindividual les anomenades accions col·lectives, d'una banda, amb una tutela aplicable quan els integrants del grup d'afectats són fàcilment determinables (el que implica l'existència d'un interès col·lectiu) i, per un altre, quan els mateixos són de difícil o impossible determinació (interessos difusos).

identificar qui són els consumidors afectats permetrà determinar quan ens trobem davant interessos col·lectius i difusos

Així les coses, la possibilitat de determinar o esbrinar els consumidors afectats cobra una vital importància des del punt de vista procedimental en diversos punts del nostre sistema processal. Primerament, òbviament, permetrà distingir quan ens trobem davant interessos col·lectius i difusos. Però, també, aquesta determinació possibilitarà als legitimats per a la defensa de consumidors i usuaris i als propis afectats en reconèixer-se la seua capacitat per a ser part com a grup (art. 6.1.7º LEC quan es constituïsquen per la majoria d'afectats) l'exercici dels seus drets de forma molt més efectiva dels mateixos en conèixer la identitat dels consumidors afectats.

A aquest efecte, l'article 256.1.6º de la LEC estableix una diligència preliminar consistent en la petició judicial de qui pretenga iniciar un procés per a la defensa dels interessos col·lectius de consumidors i usuaris a fi de concretar als integrants del grup d'afectats quan, no estant determinats, siguen fàcilment determinables. A aquest efecte el tribunal adoptarà les mesures oportunes per a l'esbrinament dels integrants del grup, d'acord a les circumstàncies del cas i conforme a les dades subministrades pel sol·licitant, incloent el requeriment al demandat perquè col·labore en aquesta determinació.

En la pràctica, aquesta diligència que afecta de forma innegable al dret fonamental a la tutela judicial efectiva dels consumidors i usuaris col·lisiona amb la de drets fonamentals de tercers que es veuen afectats com a conseqüències d'aquest esbrinament i que genera evidents problemes doctrinals i pràctics en la seua interpretació.

el nostre ordenament estableix una diligència preliminar a practicar enfront de qualsevol persona que pogués tenir dades que permeteren la identificació dels integrants del grup de consumidors i afectats devent el jutge resoldre-la inaudita parte

Siga com siga, el nostre ordenament estableix una diligència preliminar a practicar enfront de qualsevol persona que pogués tenir dades que permeteren la identificació dels integrants del grup de consumidors i afectats devent el jutge resoldre-la inaudita parte adoptant les mesures oportunes per a l'esbrinament dels integrants del grup si concorregueren els propossats per a la seua adopció, açò és, interès legítim, justa causa, adequació, proporcionalitat i instrumentalitat. Tot açò, açò sí, mitjançant resolució especialment motivada, exterioritzant els elements de judici en els quals es basa la resolució, de manera que les raons fàctiques i jurídiques queden perfectament exposades i, a més, ha de sotmetre's a un estricte judici de proporcionalitat, com a principi inherent de l'Estat de Dret, la condició del qual de cànon de constitucionalitat té especial aplicació quan es tracta de protegir drets fonamentals enfront de limitacions o constriccions que procedisquen de normes o resolucions singulars.