Pablo Cevallos (Equador) desplega en els 5 capítols del seu TFM una anàlisi sobre la intermediació d'assegurances, la distribució de productes i serveis com a figura contractual, i també les activitats dels actors no regulats; destacant la figura dels corresponsals no bancaris en l'àmbit financer, per la seua semblança amb el canal comercial.
25 de d’octubre de 2018
Títol: La distribució d'assegurances a Equador i els reptes plantejats enfront de nous operadors en el mercat.
Autor: Pablo Roberto Cevallos Fonseca
La legislació equatoriana estableix que la gestió i obtenció d'assegurances els correspon als assessors productors d'assegurances. Les institucions del sistema financer, particularment els bancs, estan facultats per a actuar com a canals en la promoció i comercialització d'assegurances, atribució de rang reglamentari perquè no existeix una llei especial que regule a la denominada “banca-segurs”. Certs actors no tradicionals com per exemple els concessionaris de vehicles, els establiments de comerç -en la seua majoria de retail-, i fins i tot plataformes tecnològiques, han vist com a oportunitat de negoci oferir als seus actuals o potencials clients, pòlisses d'assegurança en diferents rams, segurs la massificació dels quals es tradueix en benefici indirecte per a l'Estat i en procura que la comunitat es trobe protegida enfront dels riscos als quals està exposada.
Considerant la dinàmica comercial i l'expansió del mercat, resulta insuficient que els intermediaris d'assegurances oferisquen els seus serveis per si sols. Els canals no tradicionals cerquen un espai en el mercat para de certa manera transparentar i formalitzar el seu rol alegal en la comercialització de pòlisses. Actualment, aquests canals estan facultats per resolució per a distribuir assegurances, òbviament no per a mitjançar-los perquè aqueixa activitat té reserva de llei. La irrupció tecnològica permet massificar el segur en benefici de tota la població, per açò, el propòsit d'aquest treball va ser analitzar la pertinència que canals -no solament bancaris- promocionen, comercialitzen i distribuïsquen segurs, sense que açò signifique desregular el mercat o convertir als canals en intermediaris d'assegurances.
el TFM tracta a més sobre “banca-segurs” i el rol que compleixen els col·laboradors externs dels mediadors d'assegurances
L'investigació realitzada conté una proposta de reglament perquè operadors no tradicionals, subjectant-se a certes condicions, subordinant-se als propis intermediaris, i amb vincles contractuals clars, puguen distribuir assegurances a Equador. El que se cerca és arribar a l'usuari i consumidor final de forma amigable i transparent, sense coaccions ni amb incentius desmesurats, de manera que el adquirent tinga la certesa que el canal comercial no és qui assumeix el risc i tampoc qui li brinda assessoria especialitzada en cas de reclamacions, sinó que el canal constitueix únicament un col·laborador, un facilitador extern per compte de l'intermediari per a la distribució de pòlisses.
Per a desenvolupar el TFM, es va utilitzar l'aportació comunitària de la Directiva 2016/97 del Parlament Europeu sobre Distribució d'Assegurances, i particularment la Llei 26/2006 de Mediació d'Assegurances i Reassegurances Privades, llei encara vigent a Espanya en la mesura que la Directiva del Parlament siga traslladada íntegrament per l'ordenament jurídic espanyol. El TFM tracta a més sobre “banca-segurs” i el rol que compleixen els col·laboradors externs dels mediadors d'assegurances; les activitats de certs actors com són les agències de viatges, els comparadors d'assegurances i els propis concessionaris de vehicles en emmarcar-se la seua activitat a la de mediadors d'assegurances complementàries, en la mesura que oferisquen productes accessoris, figura nova a la llum del projecte de Llei de Distribució d'Assegurances que es troba per a aprovació en el Congrés dels Diputats d'Espanya.
l'investigació es va basar en el mètode dogmàtic, propositiu i comparatiu amb referència a la legislació espanyola i comunitària
L'investigació es desplega en 5 capítols on s'analitza la intermediació d'assegurances, la distribució de productes i serveis com a figura contractual, i també les activitats dels actors no regulats; destacant la figura dels corresponsals no bancaris en l'àmbit financer, precisament per la seua semblança amb el canal comercial. Es discuteix a més sobre el rol de les institucions d'educació superior a Equador quant a la seua obligació per a actuar com a sol·licitants d'assegurances per compte dels seus estudiants, i la legalitat o no de retribuir als assegurats o a persones alienes a l'activitat d'assegurances. S'aborda també les diferents relacions contractuals en la comercialització d'assegurances, partint del contracte d'agència entre asseguradores i intermediaris, els requisits que han de complir els assessors d'assegurances quant als seus antecedents i honorabilitat; la discrecionalitat de l'empresa d'assegurances i de l'assessor per a pactar comissions, i, les controvèrsies que sorgeixen entre asseguradores i intermediaris derivades del contracte d'agència. Es conclou amb una proposta de reforma a la reglamentació de la Junta de Política i Regulació Monetària i Financera per a regular als canals alterns diferents de la banca per a la comercialització d'assegurances. L'investigació es va basar en el mètode dogmàtic, propositiu i comparatiu amb referència a la legislació espanyola i comunitària.
