29 de de setembre de 2016

Títol: ‘Análisis comparativo de los mecanismos alternativos de solución de conflictos en consumo en los Países miembros de la comunidad andina de naciones’

Autora: Astrid Lorena Santamaría Díaz

Tutor: Dr. Guillermo Palao Moreno

El procés econòmic de la societat global en l'actualitat genera un increment exponencial de les interaccions en el mercat i, amb açò, la necessitat de regular els espais d'interacció i els seus efectes en la vida jurídica dels consumidors. Aquests, com a subjectes de protecció constitucional i legal en els sistemes jurídics interns dels Països membres de la Comunitat Andina de Nacions (CAN) demanden una configuració de l'ordenament que de manera articulada i eficaç brinde mecanismes de protecció als seus drets i interessos econòmics. La present recerca, per tant, analitza comparativament els mètodes alternatius de solució de conflictes (MASC o ADR) dins de la legislació d'aquesta subregió, a fi d'establir la seua eficàcia normativa i pràctica com a eines idònies de materialització dels drets i garanties dels consumidors en els Països membres, sent un tema especialment rellevant per al dret comercial en la societat de mercat.

Per a açò es recorre a l'exposició del contingut, concepte, fonaments i característiques dels tres principals ADR, com són la mediació, conciliació i l'arbitratge com a serveis alternatius de justícia, passant per algunes nocions sobre els online dispute resolution (ODR). Igualment, s'analitzen alguns dels elements més importants del Dret de consum així com diverses observacions sobre els aspectes més importants de la legislació internacional en la matèria. I posteriorment, es realitza una dissertació entorn de l'absència d'integració normativa a l'interior de la Comunitat Andina de Nacions.

Sota la premissa de la necessitat que el Parlament Andí reconeguera el valor jurídic i pràctic de la justícia alternativa per a dimensions com les esdevingudes en el dret de consum, aquest prestaria major mèrit a realitzar un desenvolupament legislatiu entorn dels ADR incorporats en els processos de reclamació administrativa dels consumidors. I amb açò, generaria vertadera força a la Taula Andina de Participació de la societat civil per a la Defensa dels Drets del Consumidor, que es troba desproveïda de qualsevol utilitat per a facilitar l'accés als mecanismes de protecció al consumidor. Açò es troba relacionat amb la figura de supranacionalitat de les normes comunitàries com un element característic de l'ordenament jurídic andí, bé siga entorn del tema de consum com en qualsevol altra matèria, en què per virtut d'aquestes, el procés andí d'integració genera una espècie de protecció i integració normativa que, entre altres coses, compon la capacitat legislativa de supremacia jurídica sobre les normes nacionals de manera que es possibilita un desenvolupament molt més específic i concret a l'interior dels Països de la Comunitat Andina de Nacions.

Tot i que els MASC en matèria de consum no estan pròpiament establits com a mecanismes en aquesta matèria a l'interior del sistema jurídic de la CA, cada País Membre compta amb un desenvolupament normatiu en dret de consum que incorpora els MASC com una eina necessària, idònia i expedita per a facilitar l'accés dels consumidors a la justícia en escenaris no jurisdiccionals. Sobre aquest tema existeixen encara retards normatius a Amèrica Llatina al voltant dels ADR en dret de consum que es limiten únicament als establits en els sistemes jurídics interns d'alguns països. La CA, per exemple, no ha desenvolupat cap instrument normatiu integrat que permeta donar-li major impuls a aquestes eines de manera articulada entre Bolívia, Colòmbia, Equador i Perú. I enfront dels avanços que han tingut altres sistemes jurídics, el bloc subregional que conforma la CA és marcadament aletargat i açò constitueix un repte per a aquesta Comunitat que el seu objectiu és promoure el desenvolupament i integral com a paradigma de la integració andina.