13 de de juny de 2016

Fa uns dies el periòdic Washington Post ressenyava un estudi sobre la violència contra les dones i la paradoxa nòrdica, realitzat per Enrique Gracia d'Universitat de València i and Juan Merlo de la Universitat de Lund.

En l'índex de bretxa de gènere del Fòrum Econòmic Mundial 2015, un rànquing anual que mesura la bretxa entre els sexes en educació, salut, oportunitat econòmica i representació política, les quatre posicions més altes són els quatre països nòrdics: Islàndia, Noruega, Finlàndia i Suècia. Malgrat aquestes dades, els països nòrdics estan molt lluny de ser països idíl·lics per a les dones ja que tenen una quantitat desconcertante de violència de gènere.

El 38.6% de totes les dones que són assassinades el són a les mans de les seues parelles, assegura un estudi de la London School of Hygiene and Tropical Medicine. L'Agència Europea dels Drets Fonamentals situa als tres països nòrdics membres de la UE –Suècia, Finlàndia i Dinamarca- com a països més violents contra les dones que la mitjana europea. Per posar un exemple: en el rànquing elaborat per la UE sobre dones que han experimentat violència física i/o sexual exercida per la seua parella actual o anterior des dels 15 anys, per Estat membre d'UE (%), Dinamarca té un 32%, Finlàndia un 30% i Suècia un 28%, mentre que la mitjana de la UE és un 22% i Espanya se situa en el 13%.

El sorprenent d'aquest estudi és que demostra que una societat més igualitària no es correspon amb una societat en la qual hi haja menys violència contra la dona. Països europeus amb nivells relativament baixos de la igualtat de gènere com Itàlia o Grècia tenen nivells més baixos en aquest rànquing.

Aquest estudi porta a pensar sobre la possibilitat que una major igualtat de gènere porta a les dones a tenir més mitjans per a denunciar els actes violents que pateixen i que açò no signifique que hi haja més, sinó que en els països amb menys igualtat les dones no tenen tanta llibertat o mitjans per a denunciar aquestes agressions. El rànquing de la UE apunta que "la igualtat de gènere podria conduir a majors nivells de divulgació sobre la violència contra la dona”.

Una societat més igualitària no es correspon amb una societat en la qual hi haja menys violència contra la dona

Gracia i Merlo consideren aquesta possibilitat però no els convenç. Assenyalen que el rànquing de la UE assegura que una mitjana del 20% de les dones en tota Europa denuncien les seues agressions, mentre que solament ho fan un 10% ho fan a Dinamarca i un 17% a Suècia.

Gracia i Merlo també apunten al fet que s'ha d'investigar més sobre aquest assumpte i relacionar-ho amb tots els factors socials que pot comportar, per a conèixer millor la realitat del problema al que ens enfrontem.

Pots llegir l'article complet açí.