La posada en marxa de diferents actuacions de gestió hídrica i vegetació en tres aiguamolls artificials duta a terme en el projecte LIFE ALBUFERA ha permès millorar la qualitat de l'aigua del Parc Natural de l’Albufera. Gràcies a aquest treball, exercit al llarg dels últims tres anys, s'han restaurat hàbitats característics d'aiguamolls, fent possible que algunes espècies d'aus hagen tornat a nidificar en aquestes zones.
15 de de juliol de 2016
Aquests resultats van ser presentats pels socis que han desenvolupat aquest projecte europeu durant les jornades de clausura que van tenir lloc els dies 29 i 30 de juny en el Jardí Botànic de València. Concretament, han participat l'Institut d'Enginyeria de l'Aigua i Medi ambient de la Universitat Politècnica de València (IIAMA-UPV), la Fundació Global Nature, SEO/Birdlife i Acció Ecologista Agró. També han col·laborat la Confederació Hidrogràfica del Xúquer (CHJ) i Acuamed, com a patrocinadors i propietaris dels aiguamolls artificials, així com el Ministeri d'Agricultura, Alimentació i Medi ambient, a través de la Fundació Biodiversitat, que ha finançat part d'algunes actuacions.
Durant la trobada, els socis van destacar els símptomes de millora observats a les zones d'afecció directa dels aiguamolls artificials. En la desembocadura del Tancat de Milia, per exemple, s'ha constatat una tendència decreixent de les concentracions de nutrients i fitoplàncton, així com una regeneració de mates de vegetació helófita i submergida, i s'han detectat mates de vegetació submergida també a l'entorn del Tancat de la Pipa.
Així mateix, s'han posat en valor serveis ecosistèmics fonamentals, com el manteniment continuat d'una gran diversitat d'hàbitats per acollir aus amb diferents preferències o la possibilitat de reintroducir altres espècies amenaçades de peixos (samaruc) o galápago europeu.
Finalment, es van ressaltar els beneficis socioeconòmics associats al manteniment d'aquests espais, com la diversitat d'activitats d'ús públic que s'han realitzat durant aquests anys i la repercussió positiva de les mateixes sobre algunes de les activitats econòmiques de l'entorn com són els passejos amb barca, la restauració o el turisme ornitològic.
El projecte ha permès desenvolupar diferents metodologies per determinar indicadors del bon estat de conservació de les aus, aplicables no només en l’Albufera, sinó també en altres aiguamolls.
Jornades de clausura
La necessitat d'una major aportació d'aigua de qualitat provinent del riu Xúquer va ser una altra reivindicació dirigida a la Confederació Hidrogràfica del Xúquer (CHJ). La seua presidenta, Mª Ángeles Ureña, va assenyalar que “l´Albufera té un espai continuat en l'agenda de la CHJ mitjançant el desenvolupament del Pla especial Albufera en el qual participen totes les administracions amb competències en l'àmbit de l’Albufera amb l'objectiu comú d'aconseguir el bon potencial ecològic”. A més va remarcar que el Pla Hidrològic vigent incrementa els requeriments hídrics mínims pel que fa al Pla anterior i inclou la possibilitat que es rebin aportacions dels rius Xúquer i Túria.
També van participar en l'obertura del congrés Encarna González, Gerent de Medi ambient de Acuamed, qui va lloar la importància de treballar en la renaturalización de les aigües: “aigües que poden tornar a albergar biodiversitat”, tal com va afirmar. Per la seua banda, Marion Hammerl, presidenta de la Xarxa Internacional Living Lakes, va destacar la importància i els beneficis que es poden aconseguir mitjançant la interacció entre els diferents agents implicats.
Finalment, Julià Álvaro, secretari autonòmic de Medi ambient i Canvi Climàtic de la Generalitat Valenciana, va reafirmar el compromís del Govern Valencià amb la protecció de l´Albufera, remarcant que des de les administracions públiques s'ha de protegir aquest enclavament natural “enfront de l'explotació que ha patit el llac històricament”.
Experts internacionals
Al llarg dels dos dies, diversos experts al mig ambient i aiguamolls a nivell nacional i internacional van explicar exemples de projectes de restauració i intervenció ambiental en aiguamolls de Parcs Naturals de Regne Unit, Alemanya o Espanya. En tots ells, s'ha aconseguit millorar la qualitat de l'aigua i recuperar hàbitats i avifauna, d'acord a les Directives europees d'Aigua, Hàbitats i Aus.
Tobías Salathé, secretari de la Convenció Ramsar, va afirmar que s'han perdut 2/3 dels aiguamolls des de principis del segle XX i que gràcies a projectes com aquest es demostra que és possible restaurar-los de forma “convincent”. De la mateixa forma, va destacar que “podem transferir aquesta experiència a altres aiguamolls”, recordant com els Objectius de Desenvolupament Sostenible “estan molt vinculats al tema de l'aigua i es poden aplicar a la defensa dels aiguamolls”.
