L'Albufera de València, des de fa més de mig segle, ve patint les conseqüències del vessament incontrolat d'abocaments industrials, urbans o agrícoles, la qual cosa ha derivat en una crisi de la seva sostenibilitat i estat ecològic.

S'han examinat mostres d'aigua recollides, en el Tancat de la Pipa, entre els anys 2009 i 2012, amb l'objecte de desenvolupar un model sostenible amb el qual treballar. Al principi, la instal·lació de depuradores va semblar pal·liar la contaminació de l'Albufera, però la presència de microalgas demostra que la situació segueix sent precària. A causa d'aquest motiu, s'està tractant de millorar la qualitat de les aigües. Dins d'aquesta temàtica, s'emmarca la tesi doctoral de Sara Gargallo, investigadora de la IIAMA-UPV. Aquesta recerca, utilitza un model matemàtic que pretén aclarir com seguir els passos de l'aiguamoll del Tancat, per així aplicar-los de forma sostenible, gràcies a una fórmula matemàtica. El model desenvolupat, consistiria en una eliminació del fòsfor, provinent d'aigües eutrofizadas. Aquesta eliminació de les partícules en suspensió i del fòsfor, així com la reducció del fitoplàncton, que són la microalgas responsables del color verdós que posseeix en l'actualitat l'aigua de l´Albufera, seria un salt qualitatiu en la cerca de la ecosostenibilidad de la zona. “El model desenvolupat permet aclarir el funcionament físic-químic i biològic de l'aiguamoll artificial, per la qual cosa és una eina de gestió útil de cara a maximitzar els seus rendiments d'eliminació en diferents escenaris futurs”, explica Gargallo.

A través d'aquesta metodologia, es pretén reproduir les condicions de l'aiguamoll. Per a això, s'han valorat paràmetres com el cabal d'aigua tractada, així com l'existència d'aus que puguin resuspender els sediments. De fet, s'ha demostrat que, aspectes com la velocitat del vent o la cobertura vegetal, són factors clau perquè es tornin a situar els sediments, i, per tant, en els rendiments d'eliminació de fòsfor i sòlids. "Mitjançant el model matemàtic, es demostra que una bona cobertura vegetal, dins del propi Tancat, ajuda a l'eliminació, perquè evita la resuspensión dels sediments pel vent, les aus i els peixos", explica Gargallo.

De la mateixa manera, aquest estudi, pot ser estès a la resta d'aiguamolls que comparteixen els objectius del Tancat de la Pipa: l'eliminació de nutrients de les masses d'aigües eutrofizadas.

El Tancat de la Pipa, model d'aiguamoll artificial

El Tancat de la Pipa va ser construït en 2008, després de la transformació d'uns antics camps d'arròs en aiguamolls artificials. Espai gestionat per Acció Ecologista Agró i SEU-Birdlife, mitjançant un acord de custòdia del territori amb la Confederació Hidrogràfica del Xúquer, té per objecte la recuperació de la qualitat de l'aigua en aquest espai, d'amb prou feines 40 hectàrees, i l'atracció d'una gran biodiversitat de fauna. Altres projectes similars de recuperació s'apliquen en el Tancat de Milia i el de l´Illa, situats en els termes municipals de Sollana i Sueca, respectivament.