Els estudis de Màster en Enginyeria Electrònica que tenen els seus antecedents inicials en la antigua especialitat de Electricitat, Electrònica i Informàtica pertanyent a la licenciatura en Ciencies Físiques (plans d'estudi de 1975). Aquesta estructura, es va mantindre durant casi vint anys. Les assignatures que integraben aquesta especialitat eran impartides majoritàriament per professors del llavors Departament d'Electrònica a Informàtica i conferien al alumne que
optaba per aquesta especialitat (més d'un 50% en cada u dels cursos) un caràcter tecnològic i professional que li permetia integrar-se ràpidamente al mercat laboral.

Amb motiu de la implantació de noves titulacions, davall l'empara de la Ley de Reforma Universitaria, en la Universitat de València durant el curs 1993-94, es van posar en marxa, a la vegada que es transformava la antiga titulació de Llicenciat en Ciencies Físiques, cinc nous títols, per transformació d'especialitats que es venien impartint, en particular les titulacions d'Enginyeria Electrònica, Llicenciatura en Física, Enginyeria Informàtica, Diplomatura en Òptica i Optometria i  Enginyeria Tècnica de Telecomunicació (especialitat Sistemes Electrònics).

Les directrius generals propies dels plans d'estudi conduents al títol d'Enginyer en Electrònica van ser regulats en el Reial Decret 1424/1991 (modificat segons Resolució de 24 de juliol de 2000, BOE 18/8/2000) en el que s'establia el corresponent títol universitari oficial.

La situació i percepció dels estudis d'Engnyeria Electrònica van evolucionar paralelament al desenvolupament de la Universitat de València i en la actualitat el que es pretén amb el Màster en Enginyería Electrònica es la adaptació de els dits estudis a les directrius del Espacio Europeo de Educación Superior.