13 de de setembre de 2016

La revista Science ha publicat recentment un estudi dut a terme pels investigadors de l'Institut de Bioingeniería de Catalunya (IBEC) en el qual s'observa com les cèl·lules –de diversos tipus- se senten atretes cap a les zones més rígides dels teixits. A aquest fenomen se li ha denominat durotaxis col·lectiva.

Reforça la idea de la Intel·ligència Col·lectiva, un aspecte més de moda que mai i que està suposant grans avanços en el món científic. Un grup de cèl·lules poden fer el treball que una sola no pot emprendre: el comportament en grup és diferent al comportament aïllat. "La clau no està en cap propietat de l'individu, sinó en la seua interacció amb els seus iguals", assegura Xavier Trepat, director de l'estudi.

Aquest estudi del IBEC trenca amb la tradicional creença que les cèl·lules es mouen per variacions en la concentració química de proteïnes i ions. Com es pot apreciar en aquest vídeo, un grup de cèl·lules epiteli de mama s'expandeix asimètricament sobre una superfície de rigidesa creixent. Les línies de colors ens assenyalen la seua trajectòria i els punts verds són els nuclis. Veiem clarament com les cèl·lules es mouen més ràpid cap a la part rígida de la superfície.

La durotaxis col·lectiva obri noves vies de recerca sobre la cicatrització de ferides i metàstasis ja que tot el que coneixíem fins ara pot canviar. Una vegada es conega per complet la trajectòria mecànica de les cèl·lules, es podria fins i tot accelerar el procés de cicatrització.

La importància del que fan les cèl·lules a nivell de grup és vital. En els experiments duts a terme per a contrastar aquest estudi s'ha demostrat que com més gran era el grup, més eficient era el seu moviment i que les cèl·lules individuals eren incapaces de trobar el camí cap a les zones més rígides.

"Els tumors són més rígids que el seu entorn, així que la durotaxis col·lectiva pot explicar els mecanismes pels quals les cèl·lules tumorals es mouen per a iniciar el procés metastásico", ha assenyalat Trepat. El líder de la recerca afirma que "les cicatrius també són teixits més rígids que el seu entorn", així, creuen amb aquest estudi que la durotaxis col·lectiva "és un mecanisme clau per a explicar com les cèl·lules es mouen per a cicatritzar les ferides i com podem controlar aquest procés".

En la recerca han participat també científics de la Universitat de Barcelona (UB), la Universitat Politècnica de Catalunya BarcelonaTech (UPC), la Universitat de Saragossa, el Centre de Recerca Biomèdica en Xarxa de Malalties Respiratòries (CIBERES) i el Centre de Recerca Biomèdica en Xarxa de Bioingeniería, Biomaterials i Nanomedicina (CIBER-BBN).