12 de de gener de 2016

Aquesta malaltia no té guareix coneguda a dia d'avui però tots els esforços se centren en el seu diagnòstic precoç, clau per a poder ralentir el seu imparable progrés. L'alzheimer afecta a un 7% de persones de més de 65 anys i a quasi un 50% de majors de 85 anys: és una malaltia freqüent en els països desenvolupats i afecta en major grau a dones que a homes. El 21 de setembre és el dia mundial de l'alzheimer i en aquesta jornada s'intenta visualitzar l'impacte que aquesta malaltia té en la societat.

L'alzheimer és una malaltia neurodegenerativa que fa que el subjecte que la pateix patisca canvis microscòpics en el teixit del cervell i una pèrdua constant d'acetilcolina, que és vital per al funcionament del cervell. Aquesta substància és la responsable que les cèl·lules nervioses es comuniquen entre elles: està present en activitats mentals relacionades al pensament, la memòria i l'aprenentatge. La fisiologia de l'envelliment del pacient, els seus antecedents genètics i la circulació cerebral són parts clau d'aquesta malaltia.

Els primers símptomes que detecta el pacient que pateix alzheimer són pèrdues lleus de memòria i episodis de desorientació, que solen atribuir-se a la vellesa o l'estrès. Aquests símptomes avancen i el subjecte comença a reduir el seu vocabulari i a perdre memòria a llarg termini i la memòria implícita, que és la que ens fa recordar moviments bàsics (com agafar una forqueta per a menjar). A mesura que la malaltia avança el pacient es fa cada vegada més depenent, ja que va perdent tots els seus records i tota la seua capacitat per a recordar com es fan les coses, des de llegir a anar al bany. Aquesta malaltia suposa un greu impacte en les persones que estan al voltant del pacient (segons estudis, són els seus familiars fins a en un 95% dels casos) ja que veuen com l'alzheimer va apagant a la persona que ho pateix i com perd tota la seua memòria.

La prevenció es basa a mantenir un estil de vida saludable i exercitar el cervell a totes les edats. Actualment s'estan produint grans avanços per a guarir aquesta malaltia, ja que fins ara no té tractament i no és mortal directament però fa patir als pacients altres malalties que sí ho són, com l'úlcera de decúbito. El tractament farmacològic es basa en el retard de la malaltia però no en la seua detenció ja que a dia d'avui no es coneix com aconseguir-ho.

Els fàrmacs més emprats són els anticolinesterásicos, que solen retardar aproximadament sis mesos la deterioració cognitiva dels pacients. També existeix una vacuna, la AN-1792, que es basa en una forma sintètica de la proteïna beta amiloide. Aquesta proteïna estimula el sistema immunològic per a evitar que apareguen noves plaques i elimina les ja formades. Aquests remeis no tenen una total efectivitat i se segueix investigant per a poder trobar la forma de detenir i eradicar aquesta malaltia.

En l'actualitat la recerca se centra en l'ús de cèl·lules mare per a poder revertir l'impacte de l'alzheimer. Aquestes cèl·lules no diferenciades tenen la capacitat de desenvolupar el teixit nerviós i podrien fer que la malaltia es detinguera. A dia d'avui se segueix investigant aquesta i moltes altres vies ja que l'alzheimer és considerat l'epidèmia del s XXI i recerques a nivell global intenten detenir-ho: conèixer la fisiopatologia de l'alzheimer és clau per al seu tractament i eradicació.

En el Màster en Fisiologia de la Universitat de València hi ha una assignatura de caràcter optatiu de tres crèdits (si comences el màster en any parell) denominada ‘Fisiologia de la malaltia d'Alzheimer’. Ací pots consultar el pla d'estudis complet del màster.