Ens complau convidar a l'alumnat del Doctorat en Gènere i Polítiques d'Igualtat a l'acte de cloenda del curs 2017-18 del Màster en Gènere i Polítiques d'Igualtat, que aquest any anirà a càrrec d'Itziar Gandarias (dia 23 de maig a les 14:00 hrs.), amb la ponència titulada: "Fins que totes siguem lliures: Trobades, tensions i reptes en la construcció d'articulacions entre col·lectius de dones migrades i feministes a Euskal Herria", i de Joan Sanfélix i Jorge Cascales (dia 24 a les 14.00 hrs), amb la ponència titulada: "Noves masculinitats".
En l'actual context europeu de crisi sistèmica, la manca de vincles entre dones autòctones i migrades, en un moment en què el racisme i la xenofòbia creixen dia a dia fa imminent la necessitat d'estudiar les possibilitats i límits d'una acció política feminista a la que la juxtaposició dels diferents interessos de les dones sigui el punt transversal i arrencada per a la configuració d'articulacions. Prenent com a base la teoria de la interseccionalitat i les perspectives decoloniales feministes aquesta tesi estudia des d'una metodologia feminista i activista, les possibilitats, dificultats i límits per a l'articulació de pràctiques polítiques comunes entre organitzacions de dones migrants i autòctones feministes a Euskal Herria. Per això, a través de la tècnica de les Produccions Narratives (PN) s'identifiquen els actuals i potencials punts d'articulació i tensió entre les seves pràctiques i projectes d'acció política. Fruit de compartir les narratives entre els grups i organitzar una trobada presencial, s'inicia un procés d'articulació entre els col·lectius dins el context de la Plataforma de la Marxa Mundial de Dones d'Euskal Herria, on la investigadora comença a prendre part com a activista. Com a conseqüència d'aquest procés, a través de l'observació -participant i el posterior diàleg i discussió amb els col·lectius s'analitza pràctiques de reproducció i ruptura de l'herència colonial i patriarcal entre les participants. D'una banda, les actituds racistes, la condescendència, el pensament monògam i blanc, i la (auto) infravaloració dels sabers no hegemònics apareixen com pràctiques que reprodueixen el colonialisme entre les dones. D'altra banda, s'identifiquen durant el procés dues pràctiques rupturistes: els pactes de crítica des de la cura i les polítiques d'intimitat. Es tracta de pràctiques de ruptura de la lògica colonial i patriarcal on els afectes, la consciència de les desigualtats semioticomaterials entre les participants i el reconeixement mutu es tornen eines polítiques rellevants per a l'articulació política de les diferències.
Llista d'enllaços:
