Logo de la Universitat de València Logo Màster Universitari en Especialització en Intervenció Logopèdica Logo del portal

Intervenció logopédica en casos d'ictus

  • 9 de març de 2016
Dona amb gest de mal de cap

Els ictus solen anar acompanyats de diferents trastorns del llenguatge com les afàsies, disàrtries o agrafies. Els logopedes exerceixen un paper molt important en la recuperació de les capacitats comunicatives dels afectats.

En Después del ictus. Guía práctica para el paciente y sus cuidadores (Grupo de Estudio de las Enfermedades Cerebrovasculares de la SEN, 1997) es descriu l'ictus com el “trastorn brusc de la circulació cerebral que altera la funció d'una determinada regió del cervell”. Habitualment s'utilitzen els termes accident cerebrovascular, atac cerebral i apoplèxia com a sinònims.

Les causes que originen els ictus poden ser tant una disminució del flux sanguini que rep el cervell (ictus isquèmics) com l'hemorràgia causada pel trencament d'un got cerebral (ictus hemorràgic). Entre els diferents tipus d'ictus trobem:

  • Ictus trombòtic o aterotrombòtic. És de tipus isquèmic i té el seu origen en un coàgul de sang (trombe).
  • Ictus embòlic o embolio cerebral. És de tipus isquèmic i té el seu origen en un coàgul de sang o èmbol que es forma en el cor.
  • Ictus hemodinàmic. És el menys freqüent dins dels ictus isquèmics. El descens en la pressió sanguínia que ho origina se sol produir com a conseqüència d'una parada cardíaca o una arítmia greu.
  • Ictus intracerebral. És l'ictus hemorràgic més freqüent. El trencament d'una artèria cerebral escampa la sang entre el teixit cerebral circumdant, pressionant-ho i danyant-ho.
  • Ictus subaracnoidea. És un ictus hemorràgic causat per una hemorràgia localitzada entre la superfície del cervell i la part interna del crani.

Els ictus tenen el seu origen en la falta de flux sanguini i les hemorràgies

En l'origen de l'ictus són determinants circumstàncies personals, ambientals i socials que actuen com a factors de risc. En general, solen afectar més a persones majors que a joves.

Principals símptomes

  • Pèrdua de tensió en articulacions o paràlisis de la cara (hemiparèsia/hemiplejía);
  • Dificultat per a comunicar-se (disàrtria);
  • Dificultat en l'equilibri;
  • Pèrdua de visió;
  • Sensació de vertigen.

Trastorns de la comunicació

Els pacients que han patit un ictus freqüentment presenten algun quadre clínic relacionat amb els trastorns del llenguatge, com els següents:

  • Afàsies. Pèrdua de la capacitat per a produir o comprendre el llenguatge.
  • Disàrtries. Alteració en l'articulació de paraules.
  • Mutisme. Discapacitat total o parcial per a comunicar-se verbalment.
  • Agrafia. Pèrdua de les habilitats d'escriptura.
  • Alexia. Pèrdua de les habilitats de lectura.

Aquests trastorns de la comunicació general problemes de comprensió en les activitats quotidianes del dia a dia, com a dificultats per a entendre la televisió o la ràdio o comunicar-se amb familiars i amics. Com a conseqüència, moltes d'aquests problemes de comunicació deriven posteriorment en depressions. Per aquest motiu, cobra vital importància la labor del logopeda en la recuperació les habilitats comunicatives dels afectats perquè en la mesura del possible puguen portar una vida normal.