Internet aporta nous objectius a l’educació literària, donat que no podem obviar la presència de la literatura en la xarxa o les noves formes de lectura digitals. De fet, aquestes ferramentes estan contribuint a fomentar la comprensió dels textos, al mateix temps que proporcionen ferramentes i recursos multimèdia per a la seua producció, així com per a la seua possible publicació.
21 de de juliol de 2016
Com ja hem mencionat en un post anterior ("Canvis en la didàctica: pas de l’ensenyament de la literatura a l’educació literària") actualment no es parla “d’ensenyament literari”, sinó “d’educació literària”. Recordem breument que per “ensenyar” literatura s’entenia la transmissió de coneixements sobre un conjunt d’autors i obres considerades patrimoni nacional, junt amb mètodes d’anàlisis i comentaris de text.
No obstant això, l’expressió “educació literària” es refereix a l’ensenyament i a l’aprenentatge de les habilitats necessàries per a ser capaços de llegir competentment els textos literaris. Per tant, el canvi de perspectiva és evident, així ho explica Felipe Zayas al seu estudi: “L’educació i les TIC”.
D’aquesta forma, el que es busca és promoure entre els alumnes l’experiència literària, és a dir, “el descobriment per part del lector de què paraules que algú escriví en altre temps, en altre lloc, tenen a veure amb ell i la seua relació amb el món”, assegura Zayas. Segons l’autor, en el context cultural en el qual ens movem actualment no resulta estrany veure gent que llegeix per iniciativa pròpia, així com observar l’increment d’establiments de venda de llibres, i de biblioteques.
El que es busca és promoure entre els alumnes l’experiència literària, és a dir, “el descobriment per part del lector de què paraules que algú escriví en altre temps, en altre lloc, tenen a veure amb ell i la seua relació amb el món”
En aquest sentit, “l’educació literària” implica guiar a l’usuari en les lectures que realitze, dotant-lo de coneixements i estratègies. Així mateix, l’autor de l'anàlisi parla de dos tipus de sabers:
- Coneixements relacionats amb el context històric-cultural.
- Coneixements sobre la tradició l'iteraria (temes i tòpics, i formes convencionals).
Per tant, per a fer açò possible seran necessaris uns procediments didàctics, una metodologia que fomente la lectura compartida en l’aula i l’execució d’activitats en caminades a dotar de sentit els textos. És en aquest punt en el qual adquireix rellevància la potencialitat de les TIC. Zayas parla de tres aspectes en els quals aquestes tecnologies influeixen positivament:
- L’experiència del que és literari en la xarxa: biblioteques virtuals, premsa digital, revistes digitals o webs d’orientació de la lectura. La majoria d’obres són literatura digitalitzada, però també existeixen obres que van més enllà de la mera digitalització i inclouen elements multimèdia. Aquests determinen una forma de llegir literatura que caldria tindre en compte a les aules, tal com afirma l’autor.
- L’accés a les fonts d’informació: Internet permet l’accés a nombroses fonts com manuscrits, primeres edicions, cartes, fotografies, fonoteques, o pàgines d’autor que afavoreixen el coneixement contextual de la tradició literària en qüestió. També destaca l’existència de mitjans de comunicació que permeten als estudiants convertir-se en creadors i editors de continguts, mitjançant els blogs, wikis o webs multimèdia. Ferramentes que cal fomentar des del professorat, segons Zayas.
- Les xarxes socials: aquestes permeten diverses formes d’interactuar entre els usuaris, així com la creació d’objectes digitals que poden ser compartits. Per a Zayas, les característiques de les xarxes les fa aptes per al seu ús en contextos educatius, ja que assignarien al docent el paper de guia. Mitjançant les xarxes socials, s’afavoreix la conversació i el debat literari entre usuaris. No obstant això, existeixen altres usos com: l’escriptura creativa, l’intercanvi d’experiències, etc.
Una vegada explicat tot l’anterior, Zayas conclou que “l’ús d’aquests recursos no es pot considerar solament com una modernització dels instruments de treball en l’aula, sinó que aporten aspectes molt importants, tals com el treball en equip i el caràcter públic de les produccions que es difonen a la xarxa”.
Ferramentes recomanades
Després d’explicar quina és la relació entre “l’educació l'iteraria” i les TIC, així com explicar els beneficis que aquestes tenen en la promoció i difusió de la lectura i escriptura entre l’alumnat; creem convenient recomanar-vos algunes de les aplicacions digitals que podeu consultar per a millorar aspectes lèxics, promoure la narració creativa o exercitar la gramàtica i ortografia.
Per a aspectes relacionats amb la lectura i el lèxic existeixen: Proyecto Gutenberg, Banco de textos o PlanetaLector. Però si el que us interessa és la gramàtica, us recomanem Proyecto Cíceros o Gramaticas.net. Quant a l’ortografia, podeu consultar portals com: Reglas de ortografía, Algarabía o Blogger.
A més, existeixen altres aplicacions i webs relacionades amb l’expressió oral i la literatura com ho són: Spreaker i World Literary Atlas, Biblioteca Virtual Miguel de Cervantes o Aula de Letras. També destaquen: Al borde de la lengua, Apuntes de lengua o Materiales de lengua, que contenen diverses activitats.
Per a més informació, podeu consultar ací.
Publicat per: Verónica Cañizares Ramos
