Logo de la Universitat de València Logo Màster Universitari en Investigació en Llengües i Literatures Logo del portal

De noble danesa a grangera en Kènia: biografia d’Isak Dinesen

Isak Dinesen, novelista danesa

Tal dia com hui, però fa prop de 54 anys, va morir Karen Blixen a causa d’una prolongada malaltia que li va contagiar el seu marit i que va minvar les seues forces en l’etapa final de la seua vida. La sífilis ja havia marcat prèviament la vida de Blixen, quan amb tan sols 10 anys el seu pare, al qual estava molt unida, es va suïcidar a causa d’aquesta malaltia. Actualment ella es troba soterrada en la seua ciutat natal, Dinamarca; lluny d’Àfrica, continent que va inspirar la seua més famosa novel·la: “Memòries d’Àfrica” (1937).

7 de de setembre de 2016

En aquest post volem recordar aquesta prodigiosa novel·lista que va estar nominada en dues ocasions al premi Nobel. Durant 1914, la jove escriptora nascuda a 1885, procedent d’una família adinerada, va contraure matrimoni amb el seu cosí el baró Bror Blixen en Mombasa i es va instal·lar a viure en Nairobi, on junt amb el seu marit va adquirir una finca nomenada “MBagathi”. Segons publica La Vanguardiala seua integració en el continent fou immediata i la seua identificació amb els natius quasi instantània”.

No obstant això, poc temps després hagué de tornar a la seua ciutat natal per tal de tractar la seua sífilis. Va ser durant aquest període de convalescència quan decidí reprendre la seua passió per la pintura i l’escriptura. Encara que, no va romandre molt de temps allí i en 1916 regressà a Àfrica, on amb ajuda de la seua família, va muntar una plantació de café nomenada “Karen Cofee Company”. Poc després del seu retorn, va conéixer a Denys Finch Hatton, un pilot militar anglés qui es va convertir en el seu amant. Més endavant, va substituir al seu marit en la gerència de la plantació i finalment es va divorciar.

Va ser durant aquest període de convalescència quan decidí reprendre la seua passió per la pintura i l’escriptura

Però, el pitjor va passar en 1931 quan Finch va morir en un tràgic accident. Aquest home fou clau per a la inspiració tant intel·lectual com sentimental de Blixen, la seua figura fou crucial per al desenvolupament personal i artístic de l’escriptora, per la qual cosa la pèrdua la va deixar destrossada. A més, poc temps després la plantació començà a perdre diners i es va veure obligada de nou a abandonar Àfrica.

En aquest sentit, destaca que durant aquesta etapa de la seua vida va tindre l’oportunitat d’aprendre i compartir coneixements, fins que gràcies a la seua gran capacitat comunicativa va aconseguir fer del poble africà la seua llar. El temps que Karen va passar en Àfrica fou decisiu per a la història d’aquest país, i el seu testimoni i vivències són clau per tal d’entendre la transició dramàtica que es va viure en aquella regió durant l’època Victoriana i posteriorment. És freqüent tendir a pensar que es tracta d’una mera ficció, però són memòries que reflecteixen una època i que es repleguen en una obra mundialment coneguda que va fer a Kènia visible en el mapa polític.

Gràcies a la seua gran capacitat comunicativa va aconseguir fer del poble africà la seua llar

Durant els últims anys que va passar en la plantació va aconseguir finalitzar alguns dels seus contes i ja durant la II Guerra Mundial a Dinamarca continuà escrivint. Per la qual cosa destaquen altres de les seues moltes obres que també foren importants. Animada per l’èxit aconseguit primer en Amèrica i després a Anglaterra amb la seua novel·la: “Set contes gòtics”, Karen Blixen, a pesar de la seua mala salut, va continuar treballant en noves obres i projectes. A aquest llibre el van seguir: “Lluny d’Àfrica” i “Contes d’hivern”.

Després de la publicació d’aquesta última obra van transcórrer quinze anys sense que Blixen fera públic altre llibre de certa envergadura, però en 1944 va publicar la novel·la d’intriga “Venjadors angelicals” sota el pseudònim de Pierre Andrézel, i en 1952 “El banquet de Babett” i “El tercer conte del cardenal”. Tan sols un any després de la seua mort es va publicar “la seua narració pòstuma "Ehrengard", considerada una obra mestra del segle XX en el gènere del conte”, tal com publica La Vanguardia. Són molts els qui afirmen que aquesta dona va donar un nou significat al món i a la literatura com un lloc on buscar, explorar i viure.

Si voleu més informació, cliqueu ací.