Dra. Teresa Orengo es Metge de conductes addictives. Coordinadora UCA Grau. Dpto. Clínic Malva-rosa. Conselleria de Sanitat. València. II Jornades de Gènere.

La Dra. Teresa Orengo utilitzant el concepte d'estigma, plantejo en les II Jornades de Dones i Addicció la problemàtica a la qual s'enfronta dia a dia en el tractament de les dones amb trastorn per ús de substàncies. Va assenyalar que la dona que consumeix drogues s'enfronta a un doble estigma: ser drogodependent i ser dona. En les unitats d'atenció i tractament de les conductes addictives s'ha vist la necessitat de posar en marxa tractaments específics per a les dones perquè la seva problemàtica és diferent a la dels homes; el mal que presenten és major, la seva recuperació requereix claus totalment diferents. Han desenvolupat grups sol per a dones, després d'observar que en grups mixtos la seva presència es diluïa, es tornaven invisibles.

L'estigma despersonalitza a l'individu, és una expectativa de descrèdit per a incloure al subjecte en caixes estanques i així apartar-lo i aparcar-lo. La dona deixa de ser persona, mare o filla per a convertir-se en “borratxa” “puta” etc… Quan acudeix a sol·licitar tractament, porta tot aquest bagatge, arriba amb la definició pejorativa que defineix el seu diagnòstic i la defineix com a persona. La substància, la droga cosifica; en la dona té els condicionants de vergonya, solitud, ocultació: “no vol que la hi vegi” s'oculta ella i el seu problema, la qual cosa afecta el seu comportament de salut. L'addicció en la dona genera invisibilitat.

Va indicar, així mateix, que aquest estigma afecta al tractament. L'eficàcia de les intervencions és incerta. No es contempla la diferencial eficàcia del tractament per raó de gènere perquè no hi ha estudis que considerin els diferents aspectes de l'addicció en les dones. En reducció de danys és necessari tenir intervencions diferents amb les dones que es caracteritzin per ser més pròxims, més afectius, per evitar l'estereotip.

Cal ressaltar que des de la seva experiència ha observat que no és cert que una dona consumidora de drogues tingui pitjor pronòstic que un home. El pronòstic és bo quan es considera a la dona en igualtat de condicions socials i no sols es planteja la seva biologia. Per això, en el tractament cal considerar el mandat social: cura dels fills; el rol de gènere que penalitza més a la dona, l'accés als recursos: les barreres d'accés als tractaments. Utilitzar la perspectiva de gènere en el tractament a les dones implica considerar els condicionants socials, com són entre altres, la infravaloració de símptoma, els errors diagnòstics, els estereotips i els condicionants culturals i transculturals.