La Dra. Marta Torrens és Cap del programa d'Addicció i Neuropsiquiatria. Catedràtica de la Universitat Autònoma de Barcelona.

En la seua conferència va assenyalar que s'ha aconseguit un important avanç des de fa uns anys en els quals es desconeixia a què es referia el concepte de Patologia Dual, s'ha aconseguit al fet que en l'actualitat el terme és d'ús habitual, estant acceptat que existeix una comorbiditat entre el trastorn mental i el consum de substàncies d'abús. No obstant açò, la recerca, el tractament i el seu diagnòstic necessiten major recerca.

Va indicar que considerar la presència de patologia dual presenta una clara importància clínica ja que en comparar als subjectes consumidors de drogues sense trastorn psiquiàtric respecte dels quals sí ho tenen, s'observa un major nombre d'urgències, més necessitat de tractament i un augment de suïcidis, fins a un 14%, situació que apareix emmascarada en la categoria de sobredosi. Els subjectes amb patologia dual conformen una població amb una problemàtica agreujada, tant en marginalitat social com a sanitària i en conseqüència amb major despesa social. Per tant des de la clínica és necessari més prevenció, diagnòstic i tractament.

En els seus estudis s'han enfocat a la detecció de la presència de patologia dual, utilitzant per a açò l'anàlisi dels nivells de dopamina o de la resposta a la depressió. Els seus resultats han canviat fins i tot el tractament de molts dels seus pacients amb patologia dual en els quals els fàrmacs utilitzats no tenien el resultat que s'obtenia en pacients sense patologia dual. Per açò, també s'han centrat en la importància del diagnòstic, camp en el qual estan desenvolupant noves proves.

Va assenyalar els nous reptes als quals s'enfronten els clínics, advocant per la necessitat d'un cos potent de recerca ja que l'existent és poca i en molts estudis la mostra no és representativa de la població amb patologia dual. En aquest sentit, és necessari introduir indicadors de la presència de patologia dual, que han de ser fiables i fàcils d'utilitzar, per a açò, va presentar la guia de pràctica clínica per al tractament de patologia dual de recent aparició, en la qual apareix sistematitzades les recomanacions de l'ús de fàrmacs quan existeix patologia dual. Tot açò, sembla obrir una nova porta al tractament de la patologia dual utilitzant el concepte de “fàrmacs duals” referit a fàrmacs ja coneguts que podrien ser d'utilitat en pacients resistent a altres tractaments.

Va finalitzar la seua intervenció plantejant la problemàtica de la patologia dual des de la perspectiva del gènere. En aquest àmbit, les diferències de gènere observades són encara majors de les quals apareixen quan existeix un sol trastorn, bé d'addicció o psiquiàtric. Si la incidència de dones amb addicció, depressió, ansietat etc., és de tres a un respecte dels homes, en les dones amb patologia dual la incidència augmenta de cinc a un. Aquestes dones tenen menys accessibilitat al tractament i moltes més complicacions pel que es requereix fins i tot un nou disseny de servei i tractament per a les dones amb patologia dual.

•