El Dr. Andrew Parrott és professor en el Departament de Psicologia de la Swansea University. Regne Unit.
El passat 1 de Febrer de 2017 el professor Andrew Parrot ens va presentar una àmplia revisió sobre la droga MDMA o èxtasi. En la seua conferència va assenyalar que en l'actualitat els joves tenen major disponibilitat per a aconseguir diferents drogues, amb les quals s'està realitzant un variat policonsumo. En concret en els seus estudis han posat en relleu que en l'última dècada, la MDMA que s'utilitza és més pura i es consumeix en major quantitat. En els grans consumidors d'èxtasis es produeix una potent tolerància crònica el que deriva en una menor eficàcia dels efectes de la droga i un augment del nombre de pastilles que s'ingereixen en un mateix període. Molts d'aquests consumidors s'injecten la substància, en un intent d'augmentar els efectes, cosa que agreuja la simptomatologia adversa que produeix l'èxtasi, i que no està suficientment investigat.
De manera exhaustiva i sincronitzada va realitzar una revisió dels estudis realitzats des dels anys 70-80 fins al moment present. Va assenyalar que la hipertèrmia i la hiponatrèmia estan entre els símptomes que generen l'arribada a urgències i en moltes ocasions la mort de la persona, existint un major risc per a les dones, per la qual cosa és una població on s'hauria de realitzar una investigació adequada a les seues característiques (p.i. investigar el cicle menstrual). Va assenyalar que després del consum agut de MDMA es produeix un augment del cortisol en sang, la qual cosa planteja que és una droga que actua com un estressor bioenergétic. L'individu sent una intensificació de les sensacions que és molt depenent de l'ambient. No obstant açò el consum crònic produeix neurotoxicitat serotoninérgica que correlaciona amb la història de consum previ que s'haja realitzat.
Va puntualitzar que no és fàcil observar una clara deterioració conductual després del consum ja que la serotonina és un neuromodulador que regula i intervene en múltiples funcions com és el somni, l'agressió, el sexe, l'humor o la por. A nivell fisiològic intervé en l'activitat cardiovascular, el control respiratori, la ingesta, l'inici de l'activitat motora. I també es relaciona amb la consolidació de memòria, presència de depressió i alteracions psiquiàtriques. Aquesta intervenció general de la serotonina en el funcionament de l'individu fa que en els consumidors crònics es vaja produint un dèficit generalitzat que molts estudis ja han posat en relleu tant en alteració cognitiva com a funcional.
Per a finalitzar va assenyalar, que aquesta droga, igual que moltes altres, com la cocaïna p.i., va tenir uns inicis en els quals es plantejava la seua innocuïtat per a posteriorment observar-se, després de realitzar investigació la seua perillositat.
Llista d'enllaços:
