El treball de fi de màster “Una mirada feminista per al canvi legislatiu a Llatinoamèrica” de l'advocada colombiana Fathia Jalile Zapata Lamir, sota al direcció d'aborda la intenció del moviment feminista per trencar els d'estereotips que històricament han desvirtuat i sotmés la naturalesa mateixa de la dona al domini del seu parell masculí com a representant exclusiu del poder en les estructures socials.
20 july 2021
Títol: “Una mirada feminista per al canvi legislatiu a Llatinoamèrica”
Autora: Fathia Jalile Zapata Lamir
Això, a partir d'una anàlisi transversal que, des del dret i la ciència política, reconeix que les dones enfronten majors reptes i obstacles en la consecució dels seus objectius, personals i professionals i de manera general, dels seus drets, per la denegació de la igualtat formal i substancial, l'existència de models masculins o “asimilacionistas” en l'òrbita jurídica i l'absència del dret de l'esfera domèstica.
L'anterior, per a discutir sobre com el discurs jurídic i els moviments legislatius reaccionistes han influenciat dràsticament la justificació dels drets que reivindiquen les dones en els espais privats i públics, així com l'actualització dels discursos rellevants en els escenaris jurídics apropiats.
D'aquesta manera, l'autora es qüestiona sobre com les iniciatives legislatives presentades i aprovades en diferents ordenaments jurídics llatinoamericans han resultat en la millora, i a vegades, en el desmillorament, de les condicions de les dones en les nacions, des de la pregunta de si la tendència del reaccionisme legislatiu resulta realment eficaç per als interessos reivindicatoris que propendeixen els col·lectius feministes, o es limita a ser una resposta simbòlica del dret en les esferes social, política i laboral de les societats.
Com a resultat del seu treball investigatiu, es conclou que, amb fonament en el reconeixement internacional de la històrica subrepresentació de la dona en els espais públics, el seu confinament als privats i l'estructuració de societats masclistes i patriarcals, els ordenaments jurídics llatinoamericans van respondre a les denúncies dels col·lectius feministes legislant i reformant les normes preexistents per a aconseguir els estàndards de protecció i garantia de la igualtat a la dona i del seu dret a participar lliurement en l'arena política.
Sense perjudici de l'anterior, malgrat l'activa tendència legislativa en països llatinoamericans, les causes estructurals de la subrepresentació de la dona en política no han sigut resoltes, ja que el seu abast ha sigut merament simbòlic i les dones que en l'actualitat ocupen càrrecs públics, ho fan subjectes a la violència política i exercint les seues funcions des de les qualitats que històricament li han sigut atorgades a la feminitat, a saber, la cura, la família, i la salut pública.
Des del punt de vista dels drets laborals de les dones, és innegable l'activisme que el col·lectiu feminista ha desplegat per a l'eliminació efectiva i permanent del denominat sostre de cristall i la bretxa salarial, conceptualitzacions fundades en la reproducció dels idearis d'inferioritat i culpa a càrrec de les dones que ixen al mercat laboral. Davant aquest qüestionament, es resol que es fan necessaris l'activisme legislatiu vinculant que sancione la discriminació laboral i el reconeixement de l'existència del treball reproductiu i la seua socialització com a instrument per a superar aquests fenòmens socials.
Finalment, de l'òptica del dret penal, s'identifica que el populisme punitiu ha sigut la resposta primària dels ordenaments jurídics llatinoamericans quan s'enfronten a problemes socials la solució dels quals depén d'una intervenció efectiva de l'Estat. Generalment, la creació de nous tipus penals, o l'expansió de l'abast d'aquests, sol ser l'eina dels legisladors per a tranquil·litzar les demandes de la ciutadania civil. Per l'anterior, la tipificació del feminicidi en els casos de Colòmbia i Mèxic permeten albirar que, per als fenòmens socials violents, com l'assassinat de dones per la seua condició de ser dona, la creació de nous tipus penals no és eficaç, perquè contrari a aconseguir l'efecte dissuasiu que es persegueix, s'exacerben les causes arrelades en les estructures socials que van donar causa a la comissió dels delictuals. Per això, es conclou que la tipificació de nous tipus penals en el cas dels reclams del feminisme, deriva en esdeveniments de populisme punitiu on només s'aconsegueix una eficàcia simbòlica del dret.
