En el context xilé on conviuen múltiples pobles originaris és important l'estudi del tractament que aquests tenen en el nostre Ordenament Jurídic, però especialment, la protecció que reben aquells xiquets, xiquetes i adolescents que pertanyen a aquests pobles indígenes, per tractar-se d'un grup especialment vulnerable moltes vegades invisibilitzat en la nostra societat.
12 july 2021
Títol: “El Reconeixement dels Drets del Xiquet, Xiqueta i Adolescent indígena a Xile. Un relat en construcció”
Autora: Stephanie Nicolette Merlet Zuvic
L'objectiu del treball és principalment constatar si existeix o no eficàcia de les normes vigents a fi de conéixer la vertadera situació proteccional en què es troben aquests menors. Per part seua, és de molta rellevància recalcar que Xile es troba vivint un procés constituent que recentment inicia, per a la redacció d'una nova Constitució que s'espera puga esmenar la manca de reconeixement dels pobles indígenes i de l'especial protecció que mereixen els xiquets, xiquetes i adolescents. Com una fita històrica, el passat 04 de juliol es va realitzar la votació per a la taula directiva que conduirà el procés constituent a Xile, instància en què va ser elegida com a presidenta de la Convenció Constitucional la constituent maputxe Elisa Loncón, la qual cosa sens dubte és un senyal de com es pretén avançar cap a un reconeixement dels pobles originaris a Xile.
El treball planteja les dificultats de determinar aquells factors que posicionen als menors d'edat pertanyents a un poble indígena en situació d'especial vulnerabilitat meritòria d'una protecció jurídica reforçada. Dins d'ells trobem particulars obstacles producte de la pobresa, incidència del factor educacional i per sobretot problemes de discriminació cultural entorn de l'idioma, identitat i religió. Són alguns dels factors que mereixen especial atenció en el tractament normatiu d'aquests xiquets (as) i que encara no s'han solucionat dins del sistema xilé.
Al seu torn, es recalca l'existència d'estàndards internacionals emanats dels textos convencionals que obliguen els Estats Part a accionar prenent mesures que s'acosten a aquest estàndard de protecció dels nostres xiquets i xiquetes. Serà la Convenció sobre els Drets del Xiquet un dels cossos normatius més importants en aquesta matèria, que estén el seu marc protector també a la infància i adolescència indígena.
En resposta al problema plantejat en aquesta investigació, vam poder concloure que a Xile no existeix encara plena eficàcia de les normes vigents que pretenen reconéixer i resguardar els drets dels xiquets, xiquetes i adolescents pertanyents a un poble indígena. L'anterior, en termes generals, s'ha pogut extraure de l'anàlisi de les normes estudiades, principalment legislació interna i tractats internacionals quant al seu contingut i funcionament efectiu en el territori, dilucidant-se que a la data, malgrat l'existència en l'Ordenament Jurídic de múltiples cossos normatius amb un contingut protector dels drets de la infantesa i adolescència indígena, no s'aconsegueix la plena eficàcia d'aquestes, i com a conseqüència, els xiquets i/o xiquetes que formen part d'un poble indígena, romanen en una situació de desprotecció i vulnerabilitat incrementada respecte de la resta de xiquets, xiquetes i adolescents nacionals.
Creiem que aquest escenari no ha de necessàriament romandre estàtic en el temps i s'espera que, amb tots els canvis que actualment viu el país, realment es prenga acció a resguardar els drets de la infància i adolescència en general -el que no està exempt de qüestionament- amb afany en aquells grups especialment vulnerables històricament com són els pobles indígenes.
