7 october 2021

Títol: La iniciativa econòmica no estatal en la Constitució econòmica de la República de Cuba

Autor: Frank Fernando González Herrera

La pregunta específica de la investigació és Quin rol ocupa la iniciativa econòmica no estatal en la constitució econòmica de la República de Cuba de 2019? Altres qüestions d'interés tributen a una major comprensió de l'objecte d'estudi, entre altres: Quin era el rol assignat a la iniciativa econòmica no estatal en les Constitucions anteriors? Quins són els canvis fets, en aquest àmbit, en l'actual constitució econòmica de 2019 que la distingeix de les anteriors? En quins aspectes s'assembla o es diferencia de les seues predecessores?

La investigació s'ha estructurat de la següent manera: Introducció, tres capítols de desenvolupament titulats “Constitució econòmica cubana: de la Constitució de 1940 fins a la promulgació de la Constitució de 2019”; “La Constitució econòmica cubana de 2019. Actualització del model econòmic” i “La iniciativa econòmica no estatal en la constitució de 2019”, per a acabar amb les corresponents conclusions i la relació de fonts utilitzades.

El primer capítol tracta els aspectes relatius a la regulació de la iniciativa econòmica no estatal en la constitució de 1940, la Llei Fonamental de la República de 1959, la constitució de 1976 i les seues reformes de 1992 i 2002. En el segon capítol s'aborden els antecedents i els elements essencials de l'actual Constitució econòmica cubana de 2019 i de la conseqüent actualització del model econòmic constitucionalitzat. El tercer i últim capítol se centra en la iniciativa econòmica no estatal en la Constitució de 2019: les seues diferents modalitats, límits constitucionals a tindre en compte, relació amb el sector públic, els canvis respecte als anteriors textos constitucionals econòmics i les qüestions no resoltes en l'actualitat dins del model econòmic cubà, entre altres aspectes.      Les conclusions del treball es poden condensar en els següents sis criteris fonamentals:

El sistema econòmic socialista reconegut a partir de la constitució cubana de 1976, amb les seues importants reformes de 1992 i 2002, i la recent constitució de 2019, és totalment oposat al reconegut en la constitució de 1940, una constitució qualificada d'avançada per al seu temps emmarcada en el naixent constitucionalisme social de l'època, i vigent fins al colp d'estat de 1952 de Fulgencio Batista que va significar la ruptura de l'ordre constitucional.

Les constitucions cubanes de 1976 i 2019 no són constitucions neutres. Ambdues expressen amb claredat que es constitucionalitza un sistema d'economia socialista basat en la propietat de tot el poble sobre els mitjans fonamentals de producció – el qualificatiu s'afig en la Constitució de 1976 en la seua reforma de 1992 –com a forma de propietat principal, i en la direcció planificada de l'economia. La novetat en la constitució econòmica cubana de 2019 respecte de la del 76, es troba en què aqueix sistema d'economia socialista, basat en aqueixos dos pilars, “té en compte, regula i controla el mercat en funció dels interessos de la societat”.

En aquesta mateixa línia i en aquest marc constitucional, l'evolució del contingut de la constitució econòmica en els textos constitucionals cubans de 1976 (amb la seua important reforma en aquest tema de 1992) i de 2019 reafirma la tendència a un redimensionament reductor del sector estatal i a una successiva ampliació de l'espai i del rol de les diferents modalitats d'iniciativa econòmica no estatal.

Així, en relació amb la propietat cooperativa, la novetat és que la Constitució del 76 només feia referència a les cooperatives agropecuàries. Ara el reconeixement constitucional, en referir-se tan sols la propietat cooperativa, abasta tant les agropecuàries com les no agropecuàries, resolent així qualsevol debat sobre el reconeixement constitucional d'aquestes últimes.

Es reconeix també explícitament en la nova constitució econòmica la propietat privada com una de les formes de propietat existents, a diferència de la seua predecessora de 1976, en la qual molt tímidament, i sense esmentar-la expressament, es podria trobar en el limitat marc de la propietat personal. Ara propietat personal i propietat privada es reconeixen com a formes diferents de propietat. Definida com la propietat “que s'exerceix sobre determinats mitjans de producció per persones naturals o jurídiques cubanes o estrangeres”, la propietat privada té, en paraules de la pròpia Constitució de 2019 en reconéixer-la, “un paper complementari en l'economia”.

L'existència i reconeixement constitucional del mercat en la nova Constitució de 2019 comporta l'obligació expressada en la pròpia Constitució de “tindre en compte”, “regular” i “controlar” aquest mercat “en funció dels interessos de la societat”. Això implica un mandat habilitant per a la regulació de tots aquells aspectes o elements necessaris per a un correcte funcionament del mercat en el marc del sistema econòmic cubà constitucionalitzat: una delimitació dels espais de mercat, una regulació de la competència, un dret de societats actualitzat, normes de protecció dels consumidors, les corresponents normes de propietat intel·lectual, la posada al dia de les normes concursals, entre altres que permeten reconéixer l'existència d'un mercat regulat.