2 july 2021

Títol: "La digitalització de la justícia a Hondures"

Autora: Gabriela Giselle Lobo Delcid

L'estudi de la digitalització de la justícia a Hondures va cobrar gran importància en presentar-se la pandèmia mundial deslligada pel covid-19, a causa de l'estat de necessitat en el qual el país es trobava i la suspensió dels termes processals; el que va portar al fet que l'autora es plantejara com a pregunta d'investigació Què està fent Hondures per a aconseguir la digitalització del Procés Civil?

En aquest treball l'autora, per a donar resposta a la pregunta d'investigació comença per presentar la situació actual de la e-justícia a Hondures, exposant les mostres de digitalització que es troben en el Codi Processal Civil d'Hondures, l'ús de les TIC’s en el Poder Judicial, exposa cronològicament les reformes i la nova legislació que de manera directa o indirecta han influït en la modernització de la justícia i analitza el pla d'acció per a digitalitzar la justícia hondurenya que s'ha plantejat el Poder Judicial.

Com a peça clau de la investigació, analitza la Llei de Gestió Electrònica de Processos Judicials i la seua incidència en la digitalització de la justícia. Per al seu estudi fa ús del dret comparat i li analitza a la llum de la legislació espanyola, enfocant-se en la comparació del Sistema d'Expedient Judicial Electrònic i Lexnet.

Es va poder constatar, no se sap si com a causa o com a efecte, que en tots els països la pandèmia Covid-19 ha propulsat exponencialment un fenomen com el de la digitalització, que venia caminant al ritme de l'evolució social, però que ha trobat l'entorn perfecte perquè es convertira no ja en una evolució natural sinó en una transformació imprescindible per a la funcionalitat de la Justícia. A Hondures, com no podia ser d'una altra manera, també la pandèmia del covid-19 va convertir la digitalització de la justícia en una necessitat ja que, per no comptar amb processos digitalitzats, els terminis i termes legals van estar suspesos per 10 mesos, provocant una paralització de l'activitat de la Justícia.

Aprovar una norma no és suficient per a aconseguir canvis. Òbviament, la norma permet oferir la cobertura jurídica adequada per a consolidar els canvis, però perquè aquests efectivament s'aconseguisquen es fa necessari dotar, a l'efecte de la implementació del Sistema d'Expedient Judicial Electrònic, als òrgans de justícia dels mitjans, materials i personal necessaris per al seu bon funcionament, sent imprescindible que la conscienciació política a aquest efecte permeta augmentar el pressupost de l'estat per al Poder Judicial.

És indubtable que els reptes als quals el Sistema d'Expedient Judicial Electrònic haja d'enfrontar-se per a la seua implementació són palmaris, si bé en aquest cas els reptes poden esdevindre en vertaderes oportunitats per al model jurídic en el seu conjunt. Ha de reconéixer-se que amb ell s'aconsegueix un nou disseny de les oficines judicials, canviant la manera de realitzar els actes de comunicació processals, la presentació i recepció d'escrits, i s'aconseguiria la transformació tímida però imparable que donarà lloc al transvasament dels expedients en paper als expedients electrònics.

En suma, la tasca que resta per a Hondures és àmplia, tot i que els avanços inicials són ja una realitat. Falta una clara aposta en tots els àmbits i amb tots els operadors per la implementació total del model digital. El moment en el qual ens trobem probablement és el millor dels possibles, malgrat els obstacles que la crisi social, econòmica i pandèmica assota al país; però l'estat de necessitat també pot arrossegar exponencialment el canvi cap a una societat integradora, cooperadora i sobretot molt més justa.