1 de de juny de 2017

Així alerta l'estudii titulat ADHD treatment in primary care: Demographic factors, medication trends, and treatment predictors (Tractament del TDAH en Atenció Primària: factors demogràfics, medicació i predictores de tractament), dut a terme per investigadors de l'Institut de Ciències Clíniques Evaluativas de Torontó (Canadà), amb l'objectiu de determinar la prevalença i característiques dels joves diagnosticats de TDAH, i conéixer els predictors del tractament farmacològic.

Per a tal fi, els autors han dut a terme un estudi retrospectiu de cort transversal, consistent en la revisió de més de 250.000 històries clíniques d'Atenció Primària, pertanyents a joves de fins a 24 anys. Es van seleccionar a l'atzar un total de 10.000 històries, i es van revisar utilitzant criteris diagnòstics per al TDAH així com les comorbiditats. Posteriorment, es van calcular els índexs de prevalença, les comorbiditats, els indicadors demogràfics i l'ús de serveis de salut.

Les dades obtingudes van revelar una prevalença de TDAH de 5,4%. Es van trobar també comorbiditats significatives amb altres trastorns mentals. La majoria dels pacients diagnosticats amb TDAH va rebre tractament amb psicofàrmacs estimulants i no estimulants, sent els més prescrits les amfetamines i el metilfenidat.

No obstant això, es va prescriure medicació antipsicòtica a l'11,9% (principalment risperidona) i medicació amb antidepressius al 19,8%. Els factors predictors d'aquesta última opció de tractament van ser l'edat, la valoració realitzada en la consulta psiquiàtrica i un diagnòstic comòrbid d'ansietat i depressió. Emperò, l'únic predictor de la intervenció amb antipsicòtics va ser la valoració en la consulta psiquiàtrica. Així mateix, els autors van trobar que un de cada 4 dels pacients que van rebre aquesta medicació no presentava cap altre diagnòstic psiquiàtric a part del TDAH que suggerira el seu ús.

Aquest tipus de medicaments es prescriuen comunament als xiquets diagnosticats amb trastorn de dèficit d'atenció i hiperactivitat, malgrat comptar amb proves limitades d'eficàcia i risc significatiu de dany.''

Segons assenyala l'estudi, aquest tipus de medicaments es prescriuen comunament als xiquets diagnosticats amb trastorn de dèficit d'atenció i hiperactivitat, malgrat comptar amb proves limitades d'eficàcia i risc significatiu de dany. De fet, assenyala, si bé la risperidona té un impacte moderat en algunes conductes dels joves amb TDAH –com el comportament oposicionista i l'agressivitat-, hi ha evidència limitada que recolze el seu ús, i no són eficaços per a l'abordatge dels símptomes centrals d'aquest trastorn (falta d'atenció i hiperactivitat).

Tenint en compte l'anterior, l'estudi considera encara més preocupant el fet que més del 25% dels pacients tractats amb antipsicòtics no comptava amb un diagnòstic comòrbid per al qual estaria indicat aquest tipus de medicació.

Tal com ha assenyalat en nota de premsa l'autor principal de l'estudi, Paul Kurdyak, "no sabem per què aquests xiquets i joves amb TDAH estan prenent antipsicòtics, però existeix un risc associat amb l'exposició primerenca a aquests, per la qual cosa necessitem saber més sobre per què s'estan utilitzant, i així poder sospesar els beneficis enfront dels riscos que comporta el seu ús".

Font: Institute for Clinical Evaluative Sciences