La Universitat de València (UV) i l’Institut de Recerca Sanitària INCLIVA, de l’Hospital Clínic de València, estan investigant si hi ha una pèrdua de la connectivitat en l’hipocamp (una estructura cerebral que exerceix un paper crucial en la memòria i l’aprenentatge) en la malaltia d’Alzheimer de manera primerenca. Per fer-ho, s’està analitzant si les fibres nervioses que connecten l’hipocamp esquerre i dret (la comissura de l’hipocamp) estan malmeses i això té alguna repercussió funcional. Demà dijous 21 se celebra el Dia Mundial de l’Alzheimer.
“Fins ara les teràpies s’han enfocat a eliminar les substàncies tòxiques que s’acumulen al cervell dels pacients o a la neurodegeneració, per la qual cosa l’actual estudi podria aportar un nou enfocament per a la recerca de tractaments que se centraren en un altre procés com és la pèrdua de mielina”, explica Ana Lloret, que lidera aquest treball, catedràtica de Fisiologia de la UV i investigadora del Grup en Envelliment i Exercici Físic d’INCLIVA i CIBERFES (Centre de Recerca Biomèdica a la Xarxa de Fragilitat i Envelliment Saludable) de l’Institut de Salut Carles III.
“La malaltia d’Alzheimer és la principal causa de demència en el món i és una malaltia neurodegenerativa sense tractament curatiu o preventiu fins ara. No sabem què causa l’inici de la malaltia i això complica la cerca de tractaments efectius. Per això, creiem important buscar noves hipòtesis de possibles mecanismes que estiguen implicats al començament d’aquesta”, afegeix.
L’equip de recerca ha pogut veure per ressonància magnètica imatges compatibles amb una pèrdua de mielina, una substància que recobreix les fibres nervioses, que, quan es danya o destrueix impedeix la comunicació adequada entre les neurones a la comissura de l’hipocamp i alteracions a l’electroencefalograma als pacients que han participat fins ara a l’estudi.
Els resultats preliminars en pacients d’Alzheimer d’aquesta investigació acaben de presentar-se en el XI Congrés Mundial de Neurociència IBRO 2023 –celebrat a Granada entre el 9 i el 13 de setembre–. En la investigació s’han utilitzat dos models. D’una banda, experiments en ratolins transgènics que desenvolupen la malaltia d’Alzheimer i, de l’altra, pacients amb deteriorament cognitiu lleu i amb malaltia d’Alzheimer de l’Hospital Clínic de València, així com controls sense demència. A cada individu se li ha fet una ressonància magnètica i després un electroencefalograma. Els experiments en ratolins els han portat a terme les doctorandes Artemis Ftara i Rut Campos.
La investigació, que es va iniciar el setembre del 2022 i està previst que finalitzi el juny del 2025, ha obtingut un finançament de 121.000 euros del Ministeri de Ciència i Innovació (PID2021-127236OB-100). La investigació també està codirigida per Ana Cervera, del laboratori de Circuits Neuronals de la UV. Hi participen, a més, Ángeles Lloret i Tatiana Enríquez (Servei de Neurofisiologia Clínica de l’Hospital Clínic de València), Begoña López (Servei de Neurologia de l’Hospital Clínic de València) i José Luis León Guijarro, neurorradiòleg i cap de Radiologia de la Clínica Ascires-Universitats de València.
Sobre el dia Mundial del Alzheimer
El 21 de setembre se celebra el Dia Mundial de l’Alzheimer, un tipus de demència que causa problemes amb la memòria, el pensament i el comportament i els símptomes dels quals generalment es desenvolupen lentament i empitjoren amb el temps. L’envelliment de la població comporta un augment de la xifra de persones que desenvolupen la malaltia, amb un greu impacte en els qui la pateixen i al seu entorn més immediat. Segons dades de l’Organització Mundial de la Salut (OMS), més de 55 milions de persones (el 8,1% de les dones i el 5,4% dels homes de més de 65 anys) viuen amb demència, i es calcula que aquesta xifra augmentarà a 78 milions el 2030.
