Una investigació de la Universitat de València, CIBERehd i FISABIO ofereix una anàlisi exhaustiva dels diferents estudis publicats sobre l’autofàgia, procés cel·lular implicat en la fibrosi hepàtica. El treball aborda els diferents aspectes d’una dicotomia científica en aquest camp i aplana el camí cap a la recerca de possibles dianes terapèutiques per al tractament i la prevenció de la malaltia. L’article ocupa la portada de la revista The Journal of Pathology.
La fibrosi hepàtica es produeix com a resultat d’una lesió de fetge persistent que acaba en un procés patològic. El parènquima –teixit que aporta funcionalitat a l’òrgan– és reemplaçat progressivament per teixit fibròtic; procés mediat per l'activació de les anomenades ‘cèl·lules estrellades hepàtiques’.
Al llarg dels últims anys s’han dedicat molts esforços a entendre les rutes moleculars i cel·lulars que porten a l’activació de les cèl·lules estavellades. Diferents estudis han identificat l’autofàgia com a procés clau en la diferenciació d’aquestes cèl·lules. L’autofàgia és el mecanisme mitjançant el qual la cèl·lula degrada els diferents orgànuls danyats o presents en excés mitjançant el seu segrest en vesícules que es fusionen a lisosomes per a la seua degradació i reciclat.
Llista d'enllaços:
