Aquest húmer de Paracamelus aguirrei (Morals, 1984) és una peça de gran interés amb la qual volem homenatjar el paleontòleg a qui es va dedicar l'espècie, Emiliano Aguirre Enríquez. Director de les excavacions d'Atapuerca, va ser un dels primers a estudiar el jaciment on es va descobrir aquesta nova espècie, en el municipi valencià de Venta del Moro.

El jaciment és un dels més importants d'Europa per la varietat i excel·lent conservació de mamífers del Miocé Superior. La majoria d'aquests fòssils corresponen a espècies que podien haver arribat a la Península Ibèrica a conseqüència de l'anomenada Crisi del Messiniense (fa 6 milions d'anys), un esdeveniment geològic en el qual el Mediterrani es va assecar. Això va ocórrer a causa de l'elevació de l'Estret de Gibraltar, la qual cosa va bloquejar el flux d'aigua des de l'Atlàntic. Amb aqueixa falta d'aportació d'aigua, el Mediterrani es va convertir en un desert amb alguns xicotets llacs salins disseminats.

Descobert en 1969, aquest jaciment acumula restes d'espècies terrestres que van arribar fins al que hui dia és la Comunitat Valenciana. Entre aquestes espècies podem trobar rinoceronts de grandària similar als actuals, hipopòtams del gènere Hexaprotodon o restes de Anancus arvernensis, un proboscídeo de grandària similar als elefants asiàtics actuals. A més, trobem aquest húmer de Paracamelus aguirrei, un camell molt més gran que els actuals, el gènere dels quals prové d'Amèrica del Nord, constituint la resta de camell més antic d'Euràsia. Es creu que aquesta espècie podria no posseir gep pel fet que habitava entorns d'estepa, per la qual cosa no requeriria reserves alimentoses, com els camells actuals.