Logo de la Universitat de València Logo Museu de la Universitat de València d'Història Natural Logo del portal

  • Calendari MUVHN 2023

Agró roig - Novembre

  • 25 de novembre de 2021

Agró roig (Ardea purpurea). VER0000066. Col·lecció històrica d’ocells taxidermitzats de la Universitat de València.

Taxidermista: Rafael Curats, 1934

L’agró roig (Ardea purpurea Linnaeus, 1766) és una de les ardeides amb més bellesa que podem trobar al territorio peninsular. L’exemplar ací present, es mostra amb el plomatge prenupcial, on podem observar llargues i filamentoses plomes al cap, pit i dors. Aquest va ser preparat per Rafael Curats al 1934. Tant en aspecte com en motilitat al vol, és molt similar a la seua especie germana l’agró blau (Ardea cinerea Linnaeus, 1766), sent l’espècie que ens concerneix de tamany lleugerament inferior i coloració més marró-vermellosa respecte als tons més grisos presentats per l’agró blau. L’agró roig, presenta un coll llarg i prim com la resta de ardeides, no obstant això, l’apariència i coloració d’aquesta recorden més a la morfologia i moviment d’una serp. Estil·lades i amb una silueta elegant, és comú observar aquesta au aquàtica als mesos estivals als aiguamolls d'aigües someres i vegetació densa, esperant poder capturar alguna presa.

A la Península Ibèrica es pot contemplar aquesta espècie, arribant usualmente al mes de març fins abril  i abandonant aquest territori a partir d’agost, iniciant la migració de retorn cap al sud les més tardies en octubre. A l’hivern, sols uns pocs exemplars romanen a la península sense migrar al continent africà, restant reduits a les conques fluvials del Guadalquivir, Tajo i Segura, encara que durant l’època de cria l’Albufera de València acull a una bona població.

L’espècie la podem trobar actualmente en la Llista Roja de la UICN com de “preocupació menor”, així com al Llibre Roig de les aus d’Espanya. Encara que si la trobem com a espècie “d’interès especial” al Catàleg Nacional d’Espècies Amenaçades, ja que malgrat tractar-se d un taxó no preocupant, la seua població en xifres sembla estar disminuint lenta però contínuament, principalment degut a la degradació i pèrdua dels hábitats humits que freqüenten.

Imatges: