Corb gran (Corvus corax). VER0000040. Col·lecció històrica d’aus taxidermitzades de la Universitat de València.
Aquest mes us presentem el còrvid per excel·lència, el corb gran (Corvus corax) de major grandària dins de la seua família (Corvidae). El corb gran es distribueix per pràcticament tot l'hemisferi nord i presenta diferències en grandària en funció de la regió on es trobe, sent els individus de les poblacions situades més al nord d'una grandària i becs majors. De color totalment negre, pot confondre'ns amb la seua congènere la cornella (Corvus corone) de grandària més reduïda i morfologia cabal diferent, entre altres.
A causa del seu tamany i la seua fosca coloració, així com el seu crit ronc i hàbits carronyers és habitual trobar a aquestes grans passeriformes en les mitologies i històries populars de l'hemisferi nord, considerats beneficiosos per uns i un ésser malvat per uns altres, portador del mal averany. Així doncs, en la mitologia nòrdica trobem a Hugin i Munin, acompanyant al déu Odín i representant al “pensament” i la “memòria”. Altres cultures com la inuit i la siberiana consideren que el Corb és el creador del món i que gràcies a ell els humans van aprendre a viure en el planeta. Així com a Àsia i Àfrica del Nord trobem al famós corb de tres potes en representació del poderós Sol. La seua mala fama ve des dels antics escrits de la Bíblia, on els corbs en alguns passatges eren sinònim de mals auguris i conspiracions, mostrant-ho com un animal sense pietat que no dubta a extraure els ulls de les conques als humans caiguts (Proverbis 30,17). Cruel imatge d'aquests individus que ha passat fins als nostres temps, reflectint la idea en algunes de les obres més conegudes, com “El corb” d'Edgar Allan Poe, o “Els Ocells” de Hitchcock. Benvolguts i odiats per igual al llarg de la història, van ser ben rebuts en les noves ciutats ja que la seua alimentació mantenia nets els carrers gràcies a la seua dieta omnívora i oportunista, no obstant això, posteriorment durant el segle XIX van ser eliminats molts d'ells titllats de ser una amenaça per al bestiar. Tot fora de la realitat.
El corb és un animal omnívor i oportunista que varia la seua alimentació en funció de la localització en què es trobe i època de l'any. En regions fredes amb presència de llop (Canis lupus) no és estrany veure'ls seguint rajades d'aquests en caceres per a aprofitar-se de la carronya que deixen. Pel que tranquils, els vostres ulls no són el que més els abelleix degustar, relaxeu-vos davant la seua presència i contempleu-los amb admiració. Odiar als corbs? Mai més.