El desman ibèric és un xicotet mamífer insectívor, d'hàbits aquàtics, endèmic de la Península Ibèrica. Conegut també com a “talp d'aigua” o “rata trompetera” per la forma característica del seu musell allargat, ample en l'extrem i flexible.
És una espècie emparentada amb els talps, encara que presenta adaptacions molt particulars a la vida en els rius de muntanya, com la presència de potes posteriors palmípedes, dens pelatge impermeable i una llarga cua escatosa que li serveix de timó.
La ciència no va tindre constància de l'excés ibèric fins a començaments del segle XIX. Un mestre rural dels Pirineus francesos, Mathias Desrouais, va descobrir per casualitat un exemplar a la fi de 1799, en la zona de Tarbes, Pirineus francesos. Va reconéixer que no s'assemblava a cap talp ni musaranya coneguts i va sospitar que podia ser una cosa singular. Davant la falta d'alcohol per a preservar-ho, ho va introduir en vi per a enviar-ho al Museu d'Història Natural de París. No obstant això, l'enviament no va obtindre resposta immediata, ja que l'exemplar va quedar entre els fons de les col·leccions que arribaven contínuament a París, moltes de les quals van romandre sense estudi formal durant anys. Finalment, , en 1811, el naturalista Étienne Geoffroy Saint-*Hilaire va revisar aquell exemplar i va publicar la descripció científica de Galemys pyrenaicus. Ho va reconéixer com una espècie nova per a la ciència, parent llunyana de l'excés rus (Desmana moschata). Geoffroy va voler agrair l'enviament d'aquell exemplar tan excepcional i obtindre més informació de primera mà del seu recol·lector, però quan va intentar localitzar de nou a Desrouais, ja no va poder trobar-ho. Havia desaparegut dels cercles de correspondència científica, i el seu nom ha quedat com un personatge quasi anecdòtic en la història natural. Aquest episodi reflecteix l'entusiasme científic de finals del segle XVIII, quan mestres, aficionats i naturalistes locals contribuïen amb descobriments decisius al creixent coneixement de la Història Natural*.
Històricament, ha ocupat gran part de la capçalera dels rius de la Serralada Cantàbrica, Pirineus i el Sistema Central, però en les últimes dècades les seues poblacions han patit un fort declivi. La contaminació de l'aigua, la construcció de preses, l'alteració de l'hàbitat fluvial i la presència d'espècies exòtiques invasores, com el visó americà, han reduït notablement la seua àrea de distribució.
Per aquests motius, l'excés ibèric ha passat d'estar catalogat com a Vulnerable a la categoria d'En Perill d'Extinció en el Catàleg Espanyol d'Espècies Amenaçades. A més, al maig de 2025 s'ha declarat en situació crítica a Espanya, la qual cosa implica l'adopció urgent de mesures de conservació i la consideració d'interés general per als projectes destinats a la seua recuperació.
L'exemplar que vam mostrar procedeix d'una localitat no concretada de Catalunya i va ser colectado en 1945. Forma part de la Col·lecció Pare Ignacio Sala S. J., de l'antic Col·legi de San José de València, depositada a la Universitat de València. Aquest exemplar constitueix un valuós testimoniatge històric d'aquesta emblemàtica espècie dels nostres rius de muntanya.
Al costat de l'exemplar taxidermizado vam mostrar també una rèplica en argila, modelada i acolorida pel Dr. Julio Pitarch Reig, metge valencià que va dedicar part de la seua vida a elaborar una col·lecció de figures zoològiques de gran rigor científic. Aquestes escultures van formar part també de l'antic Museu de Ciències Naturals P. Ignacio Sala S. J. En l'actualitat, el MUVHN es troba en procés de digitalitzar aquesta col·lecció d'escultures d'argila i crear una col·lecció virtual accessible a través de la plataforma Sketchfab. En ella es pot observar la rèplica en 3D de l'excés ibèric, obtinguda mitjançant tècniques d'escanejat i digitalització que el Museu aplica a altres peces singulars del seu patrimoni científic.
Fotografia: Sergio Montagud / Model 3D: José A. Villena
Font bibliogràfica: *González Esteban, J. (2024). 2024, el año del desmán. Revista Quercus, nº 456. Disponible en: https://www.revistaquercus.es/noticia/8888/articulos/2024-el-ano-del-desman.html
