Estornell vulgar anellat (Sturnus vulgaris) de procedència valenciana. VER0000037. Col·lecció històrica d'ocells taxidermitzats de la Universitat de València.

El estornell vulgar (Sturnus vulgaris Linnaeus, 1758) és un dels ocells migradors més populars en terres valencianes. Tots els anys, en els mesos d'hivern, esbarts enormes d'aquests ocells s'observen en vol sobre moltes poblacions, especialment les tres capitals de província. En elles busquen refugi nocturn emparades per la seguretat que els ofereix l'urbs, en mancar dels seus depredadors naturals i oferir major temperatura per la calor que desprenen les activitats i infraestructures humanes. Durant el dia, aquests mateixos estornells es llancen de nou en esbarts als camps i terres de cultiu de les àrees veïnes i, a vegades, arriben a cobrir diversos centenars de quilòmetres. En elles busquen insectes, baies i fruits, dels quals s'alimenten.

A l'inici de la primavera, una bona proporció d'aquests exemplars realitzen la seua migració anual al nord d'Europa, on tindrà lloc la reproducció, però sempre es manté una xicoteta població local de l'espècie en les nostres latituds que no arriba a formar els esbarts característics d'hivern.

En les nostres col·leccions disposem d'un exemplar concret de estornell vulgar que presenta una certa rellevància. Es tracta d'un ocell taxidermitzat per Rafael Curats, cap a 1935. No disposem de la data exacta, però coincideix amb la mena de peanya i muntatge que va utilitzar aquest mateix taxidermista en altres exemplars de la col·lecció, preparats entre 1934 i 1936. Aquestes dates són importants, ja que en aquest període va haver-hi una activitat intensa de recuperació de les col·leccions de la institució, després del desastrós incendi de 1932 que va arrasar gran part dels fons. Lamentablement, la Guerra Civil va posar fi en 1936 a tota labor de restauració que ja no es va tornar a recuperar fins a l'últim quart de segle.

L'anellament d'ocells, una pràctica que s'ha estés durant el passat segle, és una eina excel·lent per a conéixer els moviments poblacionals dels ocells i detectar les rutes migratòries que utilitzen. El nostre exemplar en qüestió és destacable per presentar una anella en la seua pota esquerra, on està retolat un codi numèric i una localitat específica dels voltants de Londres. Ens vam posar en contacte amb el British Trust for Ornithology (BTO), una organització del Regne Unit fundada en 1932 per a l'estudi dels ocells i que coordina les campanyes d'anellament en aquell país. Des d'allí ens van resoldre la primera part de les nostres perquisicions. El codi de l'anella corresponia a un exemplar que va ser anellat el 2 de juliol de 1934 en Snelsmore, a 80 km a l'oest de Londres. Però no es tractava d'un estornell, sinó d'un Enganyapastors europeu (Caprimulgus europaeus Linnaeus, 1758), una espècie també migrant però amb una pauta diferent; els hiverns els passa a Àfrica subsahariana i migra a la primavera cap al nord d'Àfrica i Europa, on té lloc la cria. El BTO disposava de les dades del nostre exemplar, per la qual cosa des d'ací ja havien sigut informats en el moment de la seua captura, que s'havia produït al desembre de 1935, en un lloc sense determinar de la província de València. En aquells dies, ja s'indicava que l'anella havia sigut trobada en un estornell. Així doncs, les circumstàncies per les quals aquesta anella va passar d'un enganyapastors europeu a un estornell vulgar són un misteri. Un canvi accidental d'un ocell a un altre en el moment de la seua preparació és molt improbable, perquè totes dues espècies no coincideixen físicament en les seues rutes migratòries. Si l'exemplar de estornell es va recollir al desembre, aquesta data coincideix plenament amb l'estació en la qual es presenta aquesta espècie a València, mentre que l'enganyapastors europeu, que apareix també en el nostre territori, el fa en els mesos d'abril a setembre. Sabem el final de la història i el destí de l'exemplar d'estornell, no obstant això, la trajectòria i el final d'aquell primer enganyapastors que va portar l'anella, i tots els esdeveniments intermedis, continuen sent una incògnita. Siga com siga, la veritat és que aquesta anella que ens ocupa va ser transportada per ocells una distància de quasi 1500 quilòmetres!