Classificació taxonòmica:

Classe: Insecta (Linnaeus, 1758)

Ordre: Phasmatodea (Jacobsen & Bianchi, 1902)

Família: Phasmatidae (G.R. Gray, 1835)

Gènere: Medauroidea (Zompro, 2000)

Espècie: Medauroidea extradentata (Brunner von Wattenwyl, 1907)

• Fitxa activitat

Coneixent als insectes pal

Els insectes pal presenten un cos allargat amb 6 potes articulades i sense ales. El primer parell de potes solen disposar-les juntes i projectades cap avant, per la qual cosa poden confondre's amb dues llargues antenes. El vertader parell d'antenes ixen directament del cap i són molt més curtes. Tenen el cos dividit en tres segments: cap, tòrax i abdomen. Aquests animals pertanyen al grup dels fàsmids, en el qual també trobem als insectes fulla i insectes escorça. Existeixen fins a 6000 espècies diferents d'insectes pal, alguns d'ells poden arribar a mesurar fins a 35 centímetres. En aquest cas parlarem en concret de Medauroidea extradentata o Insecte pal de Vietnam, el qual pot arribar a mesurar fins a 10 cm, sent les femelles més grans que els mascles. A més de per la grandària, podem diferenciar al mascle de la femella perquè aquests són més foscos i prims.

Encara que la majoria viuen en ambients molt càlids de clima tropical també s'adapten perfectament a climes més temperats. En concret, l'insecte pal de Vietnam destaca per la seua capacitat d'adaptació a condicions climàtiques més allunyades del seu ambient original. Com la majoria de fàsmids, és una espècie al·lòctona, és a dir, no és característica de la península Ibèrica i convé evitar que s'estenga accidentalment pels nostres ecosistemes. Per això és molt important que no se t'escapen ni els soltes intencionadament. Des del museu de la Universitat de València volem recomanar-vos una sèrie de cures i informació en el cas que tingueu insectes pals d'aquesta espècie en concret o d'unes altres, les cures i les precaucions del qual serien molt similars.

Manera de vida i Comportament

Tant els mascles com les femelles aconsegueixen l'edat reproductora als 4-5 mesos, i viuen entre mig any i 10 mesos. Des que naixen de l'ou fins que aconsegueixen l'edat reproductora es denominen nimfes i posseeixen les mateixes característiques morfològiques que els adults, però en miniatura. Per a arribar al seu complet desenvolupament, haurà de realitzar de 5 a 7 mudes. Les femelles solen mudar més que els mascles a causa de la seua major grandària. Com a mètode de defensa, aquesta espècie es desprén de les seues potes, les quals tornen a créixer en la següent muda, excepte sense so adults, per la qual cosa haurem d'anar amb compte si els manipulem. També són capaços de regenerar les antenes en cas de perdre-les. Encara que ocorre una cosa molt curiosa en aquesta regeneració, si en perdre l'antena es danya el nervi antenal, en lloc d'una nova antena, naixerà una pota. Són animals molt pacífics que poden mantindre's en colònies ja que no són agressius entre si. A penes es mouen durant el dia, per a passar desapercebuts als depredadors, iniciant la seua activitat a boca de nit.

Cria i manteniment

El terrari perfecte

Necessiten un terrari o insectari d'uns 20 cm d'alt com a mínim (el doble de l'altura de la femella), sent el més alt possible perquè compten amb espai suficient on realitzar la muda, ja que són espècies que viuen en els arbres i arbustos. A més, ha de ser prou ample com per a permetre la mobilitat dels insectes, en concret 2 vegades la longitud de l'ample de l'animal.

L'insectari no necessita molta decoració, perquè les fulles que li donaràs menjar també són el seu hàbitat. Però pots cobrir el sòl amb un substrat absorbent d'humitat com a terra per a tests, torba, fibra de coco o paper higiènic. El sostre del contenidor ha d'estar fet de xarxa o malla, per a assegurar que els insectes pal puguen penjar-se del sostre quan muden ja que és molt més probable que una muda es realitze amb èxit des del sostre. A més, és fonamental mantindre ventilació en la part superior del terrari o lateralment per a evitar excessiva humitat i per tant la proliferació de fongs. Hauràs de netejar el teu insectari cada poc temps en funció del nombre d'insectes que tingues, a més exemplars i de major grandària hi haurà netejar més sovint.

Els terraris del tipus fauna-box grans o mitjans col·locats verticalment són molt aconsellables per a aquesta espècie. És important que el terrari estiga a prova de fugides per a evitar la fuita de possibles nimfes xicotetes. També pots animar-te a construir el teu propi insectari amb una mica de fusta, per a fer l'estructura principal, i tela de malla. A continuació tens alguns exemples:

Humitat i temperatura

La temperatura òptima per a aquests animals està entre 22 i 24 °C, encara que resisteixen bé temperatures des de 15 fins a 30 °C. També és important mantindre una humitat en el terrari entorn del 60% o 70%, per a això podem polvoritzar aigua diàriament, però només en les fulles o en les parets, mai directament sobre els insectes. A l'estiu podem polvoritzar dues vegades al dia, ja que la calor fa que l'aigua s'evapore abans. També pots posar un recipient amb aigua i un cotó en vegada tapa per a mantindre la humitat i permetre que els insectes puguen beure sense perill ofegar-se.

Alimentació

Esbarzer, roser, heura o brachychiton. Aquest últim és un arbre molt habitual als jardins dels nostres municipis. Cal anar amb compte en recollir les fulles, especialment les d'esbarzers o roser, ja que poden estar fumigades o amb contaminants ambientals i podem afectar els nostres insectes. Sempre convé llavar amb aigua totes les fulles abans de donar-li-les als insectes.

Reproducció

En captivitat generalment sola trobem femelles ja que aquestes són partenogenètiques, és a dir que poden reproduir-se sense necessitat que un mascle fecunde els ous. Això fa que es reproduïsquen fàcilment en captivitat. Les femelles posen durant tota la seua vida uns 3 ous diaris, que deixen caure a terra. Cuidat quan neteges la gàbia! els ous poden confondre's fàcilment amb els excrements. Pots intentar separar-los usant unes pinces o un pinzell una mica humit. També poden reproduir-se sexualment, encara que és menys habitual.

Incubació dels ous: pots deixar-los en el terrario i esperar que facen eclosió o pots col·locar-los en un tupper amb ventilació i amb mocadors de paper o cotó lleugerament humitejat amb aigua. Polvoritzant la tapa del tupper tots els dies, s'aconsegueix la humitat necessària perquè facen eclosió les nimfes després d'uns 2 mesos.