Roca sedimentària: arenisca amb anells de Liesegang.

En la disciplina geològica tenen lloc un procés químic en determinats tipus de roques que es caracteritza per la formació d'una estructura d'anells concèntrics generalment circulars, subcirculars i fins i tot rectangulars, que donen lloc als denominats anells de Liesegang.

Aquestes bandes, normalment vermelloses, es formen per precipitació química d'elements rics com a òxids i hidròxids de ferro en unes determinades condicions de concentració i en absència de qualsevol corrent de convecció sent relativament freqüents en alguns tipus de roques com les areniscas del Buntsandstein (Triàsic Inferior). Aquestes roques tenen una edat geològica d'uns 251 milions d'anys, i són relativament abundants a la província de Castelló i València.

En 1896, el químic alemany Raphael Eduard Liesegang va observar aquest fenomen de formació dels anells concèntrics en deixar caure una solució de nitrat de plata sobre una prima capa de gel que contenia dicromat de potassi. Després d'unes hores, es van generar una sèrie d'anells formats per un precipitat de color roig-marró, mescla de cromat de plata i dicromat de plata. En aquest mitjà gelificat les reaccions de precipitació tenen lloc amb gran lentitud ja que no hi ha agitació tèrmica del mitjà. Els precipitats formats van avançant lentament (difusió) per la mescla col·loidal formant-se una sèrie de capes que van ser denominades com a “anells de Liesegang” en honor a R. E. Liesegang pel complet treball que aquest va realitzar.

Altres minerals com les àgates bandetjades també mostren patrons d'anells de Liesegang i recentment alguns estudis proposen que aquests anells són l'origen dels patrons simètrics de l'esmalt de les dents. Hui dia, encara es continua estudiant com tenen lloc totes les reaccions químiques implicades en la formació d'aquestes estructures anulars.

Font: Escritos Científicos