El 23 de novembre de 1929 ingressa com militant en el PSOE de València amb el núm. 65.
En 1933, publica en la Impremta Moderna de València Fábula Verde . Escriu articles per al periòdic Luz de Madrid i a València dirigirà el periòdic socialista Verdad .
Des de 1934 fins a 1936 dirigeix El Búho , grup de teatre universitari de València organitzat per la FUE, que va representar obres de Cervantes, de Valle Inclán, Rafael Alberti, així com alguna peça de Max Aub.

Publica Luis Álvarez Petreña i Yo Vivo . En 1935 escriu a València Jácara del Avaro per a les Missions Pedagògiques.
Al febrer de 1936 participa en la campanya electoral amb El agua no es del cielo i estrenant en el Teatre Principal Las dos hermanas, en referència a la UGT i la CNT. Des de desembre del 36 fins a juliol del 37 és Agregat Cultural de l'Ambaixada d'Espanya a París.

En 1938 adapta La madre, de M. Gorki. I fins a finals de gener de 1939 dirigeix amb André Malraux -per encàrrec del govern espanyol- la pel·lícula Sierra de Teruel basada en la novel·la d'aquell L'Espoir .

Amb la fi de la guerra va començar també el seu temps de persecució, presó i exili. De 1939 a 1942, estaria en diferents presons i camps de concentració. "Al març de 1940, per una denúncia, possiblement anònima, vaig ser detingut, al que vaig saber després per comunista". Empresonat a l'abril de 1940, en el camp de Roland Garrós. Des de 1941 a juliol de 1942, aproximadament durant nou mesos, sofriria humiliacions i vexacions en el camp de concentració de Djelfa, a Algèria. Al setembre de 1942 viatjarà per fi a Mèxic.

De la seva obra destacar El laberint màgic un recorregut per la guerra civil espanyola, composta per Camp tancat, Camp de sang, Camp obert, Camp del Moro, Camp francès i Camp dels ametllers.