Nadia San Onofre Bernat, UOC - Universitat Oberta de Catalunya; Ana Melero Zaera, Universitat de València i Jose Miguel Soriano del Castillo, Universitat de València

Cada dia, cada segon del dia, estem exposats a la radiació, l'energia que viatja en forma d'ones o partícules. Ens referim a les inofensives ones de ràdio, les microones, la mateixa llum que percebem amb els ulls…

Però hi ha un tipus de radiació amb la qual hem de tenir precaucions: la ionitzant, un potent agent mutagen i cancerigen l'ús del qual s'ha estès per a diagnosticar i tractar nombroses malalties. És la que s'utilitza per a fer radiografies o tomografies automatitzades i per a administrar els tractaments de radioteràpia, entre més aplicacions. Encara que els seus beneficis són indubtables, cal limitar els possibles danys que poden ocasionar.

Una de les estratègies usades per a reduir aquest efecte nociu és l'administració dels anomenats radioprotectors. Aquests compostos químics són capaços d’emmagatzemar radicals lliures (molècules inestables que es poden acumular en les cèl·lules i danyar altres molècules, com l'ADN, els lípids i les proteïnes, i així incrementar el risc de càncer i altres malalties), augmentar la capacitat de reparació de l'ADN i/o reduir la resposta inflamatòria derivada de la radiació.

Actualment, l'interès de la comunitat científica se centra a cercar radioprotectors amb baixa toxicitat. I ací entren en escena alguns aliments, perquè en la nostra dieta abunden els compostos amb propietats antioxidants, és a dir, que ajuden a eliminar l'excés de radicals lliures produïts per les radiacions ionitzants.

És el cas de les vitamines E i C, minerals com el seleni, el zinc o el magnesi, uns certs enzims i compostos fenòlics com els tocoferols, els flavonoides i els àcids fenòlics.

A més, les virtuts antiemètiques (que prevenen o redueixen les nàusees i els vòmits) i antiinflamatòries de certs aliments podrien considerar-se també com a radioprotectores, ja que l'exposició a la radiació ionitzant ocasiona episodis de nàusees, vòmits o inflamació. El gingebre, la curcumina, l'àloe vera i l'all, per exemple, ajudarien a combatre aquests símptomes.

Les vitamines A, C, D i E

 La cerca de substàncies que ens protegisquen d'aquesta forma d'energia no para. Així, una recent recerca del Food & Health Lab i del Departament de Farmàcia i Tecnologia Farmacèutica i Parasitologia de la Universitat de València,  juntament amb el Servei de Protecció Radiològica de l'Hospital Universitari i Politècnic La Fe i la Unitat Mixta d'Investigació d'Endocrinologia, Nutrició i Dietètica Clínica de l'Institut d'Investigació Sanitària La Fe, ha revelat que hi ha quatre tipus de vitamines, de les tretze que existeixen, que tenen propietats radioprotectores.

Concretament, les vitamines A, C, D i E poden ser útils per a reduir efectes de la radiació en el cos, els òrgans i les cèl·lules. La vitamina E és la que més efectivitat hi ha demostrat, seguida de les vitamines C, A i D, per aquest ordre.

En quins aliments es troben aquestes vitamines?

No existeix un aliment que continga totes les vitamines en les quantitats òptimes per a l'organisme. Per això és imprescindible seguir una dieta variada que permeta cobrir les necessitats nutritives (i vitamíniques) i evitar mancances o excessos que poden portar a un estat de malnutrició.

Les vitamines liposolubles (solubles en greixos) es troben principalment en aliments com els olis vegetals, el peix, verdures com la pastanaga o carlota, el bròcoli o els espinacs i lactis com els formatges. En aquesta categoria entrarien les vitamines radioprotectores A, D i E.

Concretament, la vitamina A es pot trobar en el fetge, els patés, les pastanagues, l'anguila, la margarina, els formatges i els espinacs; la D, en els ous, la mantega, la llet i els olis de peix; i la E, en la fruita seca (com les avellanes, ametles i nous), els olis vegetals (com el de gira-sol), la mantega, la margarina i les verdures de fulla verda.

Per la seua banda, les vitamines hidrosolubles (solubles en aigua) abunden sobretot en aliments com els cítrics, cereals integrals, llegums, aliments d'origen animal i fulles verdes. La que té efecte radioprotector segons l'estudi citat adés, la C, és present en fruites (taronges, maduixes, kiwis, etc.), tomates, espinacs, patates, pebrots verds i rojos.

Encara que cal fer més recerca per a garantir la seguretat i l’eficàcia de les vitamines contra els efectes de les radiacions, tot apunta que utilitzar-les en personal sanitari i pacients obre noves línies de treball interessants. Aquests descobriments, fins i tot, podrien ajudar a prevenir els efectes nocius de les radiacions còsmiques en els futurs astronautes que viatgen fins a la Lluna o Mart.

Nadia San Onofre Bernat, PDI Laboratori Food & Health Lab-Universitat de València // Professor associat en el Màster de Nutrició i Salut de la UOC, UOC - Universitat Oberta de Catalunya; Ana Melero Zaera, Professora Contratada Doctora en Farmàcia i Tecnologia Farmacèutica i Parasitologia, Universitat de València i Jose Miguel Soriano del Castillo, Catedràtic de Nutrició i Bromatologia del Departament de Medicina Preventiva i Salut Pública, Universitat de València

Este artículo fue publicado originalmente en The Conversation. Lea el original.