.jpg)
Un estudi de l’Institut d’Investigació Sanitària INCLIVA (Hospital Clínic Universitari de València), en el qual participen Guillermo Ayala, del Departament d’Estadística i Investigació Operativa de la Universitat de València (UV) i Guillermo Sáez (Departament de Bioquímica i Biologia Molecular de la UV), ha permés identificar gens que exerceixen un paper central en la regulació de l’índex de massa corporal (IMC), l’efecte del qual es veu modulat pels nivells d’estrès oxidatiu de cada persona.
Aquestes dades mostren la importància de l’estrès oxidatiu en l'àmbit metabòlic i en la regulació genètica i, a més, mostren gens que podrien constituir noves dianes terapèutiques per a disminuir l’obesitat –i el consegüent risc de desenvolupament d’altres malalties–, que s’està convertint en una epidèmia en les societats occidentals i consumeix una gran quantitat de recursos sanitaris.
La investigació, els resultats de la qual acaben de publicar-se en la prestigiosa revista Redox Biology, ha sigut liderada per la Unitat de Genòmica i Diabetis d’INCLIVA, amb Felipe Javier Chaves com a investigador principal. L’objectiu de l’estudi era analitzar la interacció entre els nivells d’estrès oxidatiu i un conjunt de gens en la regulació de l’IMC, que és un dels paràmetres més utilitzats com a indicador d’obesitat, i identificar nous gens implicats en la seua regulació en la població espanyola.
L’IMC és un indicador de la prevalença d’obesitat i és un conegut factor de risc per al desenvolupament de malalties com la diabetis tipus 2, hipertensió, dislipèmies i també càncer. Els radicals lliures són productes del metabolisme que tenen importants funcions en l’organisme. No obstant això, un excés en la producció de radicals lliures –com l’estrès oxidatiu (EO)– contribueix al desenvolupament de malalties metabòliques, cardiovasculars, neurodegeneratives i càncer, entre altres.
Hi ha molt pocs estudis que analitzen la interacció entre variants genètiques i paràmetres bioquímics en el desenvolupament de malalties comunes. Especialment s’ha analitzat molt poc sobre l’efecte de l'EO sobre el conjunt dels gens (o genoma). En aquest sentit, no hi ha dades sobre la interacció entre l'EO i variants genètiques en relació amb la regulació de l’IMC.
Els resultats d’aquest estudi mostren que variants genètiques en nombrosos gens tenen un efecte rellevant sobre els nivells d’IMC, i ressalten el paper fonamental del gen TNF en la regulació de l’IMC i la seua dependència de l’EO. Altres gens les variants dels quals interactuen amb els nivells d'EO en la regulació de l’IMC són CPT1A, DDIT3, ILST6, NOX3 i NPPA.
Hi han col·laborat altres grups i institucions com el Grup d’Estudi de Risc Cardiometabòlic i Renal d’INCLIVA, dirigit pel doctor Josep Redón, així com el Servei de Medicina Interna de l’Hospital Universitari Río Hortega de Valladolid, liderat pel doctor Juan Carlos Martín Escudero.
La investigació ha rebut finançament del Ministeri de Ciència i Innovació: projectes PI17/00544 i PI21/00506 de l’Institut de Salut Carles III, i PID2020-117114GBI00, així com de la Generalitat Valenciana (CIPROM/2023/066).
Referència de l’article: Francisco Lara-Hernández et al. «Genetic interaction between oxidative stress and body mass index in a Spanish population». Redox Biology, Volume 80, 2025. ISSN 2213-2317. DOI: https://doi.org/10.1016/j.redox.2025.103531
