Asbel Bohigues, Universitat de València

La democràcia és un sistema en què el partit de govern, o simplement el govern, perd eleccions. Bolsonaro ha perdut la reelecció i hi haurà alternança al Brasil. Finalment, ha guanyat  el tàndem Lula-Alckmin. No ha acabat encara el procés, perquè Lula assumirà la presidència de la república el primer de gener de 2023.

Al Brasil es parla de direita envergonhada (dreta avergonyida) per a descriure un fenomen que consisteix en el fet que elits i partits de dreta defugen aquesta etiqueta, i generalment opten per afirmar que són de centre. Fins i tot dècades després de la fi de la dictadura militar que va patir el país (1964-1985) ha persistit aquesta vergonya. És una faceta notablement duradora de la cultura política de l'elit al Brasil. O, almenys, això ha sigut així fins a les eleccions de 2018, quan va guanyar Bolsonaro, i les de 2022 ho han confirmat.

Des del judici polític (impeachment) a la presidenta Dilma Rousseff, de l'esquerrà Partit dels Treballadors (Partido dos Trabalhadores,  PT), en 2016, el sistema de partits brasiler ha patit una reconfiguració ideològica considerable. És important remarcar que aquesta reconfiguració s'ha donat en el camp de la dreta, perquè de la banda esquerrana el PT continua sent la principal força d'esquerra, la que millors resultats electorals té i majors espais de poder ocupa.

Una dreta desacomplexada

Així, ha emergit a la banda dreta de l'espectre polític un nou fenomen, una força de dretes desacomplexada, obertament defensora de valors ultraconservadors, associada a les bancades parlamentàries de les tres B: Bíblia, bala i bou. I la B que millor ha articulat aquesta nova força, fins al punt de donar-li el seu propi isme, ha sigut Bolsonaro.

El tradicional partit de centredreta, el Partit de la Socialdemocràcia Brasilera (PSDB), s'ha vist reduït a la mínima expressió. Aquest partit, que va arribar a ocupar la presidència amb Fernando Henrique Cardoso (1995-2002) i va quedar en segon lloc en les eleccions de 2002, 2006, 2010 i 2014, en 2018, després de l’impeachment a Rousseff i l'inici de l'espiral polaritzadora que viu el país, va obtenir menys del 5% dels vots, i en la primera volta de 2022, una mica més del 4%. L'auge de Bolsonaro i el bolsonarisme han fet desaparèixer pràcticament les opcions de centredreta o dreta.

El Brasil té ara amb un parlament més fort i més escorat a la dreta i amb un bolsonarisme més fort, malgrat tots els problemes, errors i crítiques durant el mandat de Bolsonaro (2019-2022). Des de la mala gestió de la pandèmia fins a la desforestació de l'Amazones.

La gran candidatura de Lula

La campanya de Lula va jugar amb l'opció de construir una gran candidatura a manera de front ampli que aglutinés des de l'esquerra fins al centredreta i vèncer en la primera volta. A tall d'exemple: Geraldo Alckmin, candidat a vicepresident amb Lula, ha desplegat tota la seua carrera política amb el PSDB des de fa més de 50 anys, cosa que inclou haver-se enfrontat al mateix Lula en les eleccions presidencials de 2006. Antics rivals ara units en una fórmula presidencial el 2022 per a derrotar Bolsonaro. Aquest era el potent missatge de la candidatura.

Quant a la campanya per a la segona volta, ha sigut molt tensa, amb fake news (des que Lula havia pactat amb el diable fins a la hipòtesi d'una tercera volta electoral), la policia sent poc imparcial en la jornada electoral i un Tribunal Superior Electoral bastant intervencionista.

Tot això no ha fet més que posar en tensió la democràcia brasilera, ja bastant exacerbada aquests darrers anys. Un 6 de gener a la brasilera, en referència a l'assalt al Capitoli, és una amenaça real.

El qüestionament dels resultats electorals, les urnes electròniques i fins i tot les previsions de les enquestes han sigut constants des de l'equip de Bolsonaro i possiblement continuaran.

El bolsonarisme, una força consolidada

El bolsonarisme ha mostrat molta força en aquestes eleccions, no sols pel 49% de vot en la segona volta, sinó també al Senat, la Cambra i en diferents estats. Hi ha figures clau del govern que han obtingut llocs de representació amb molt bons resultats. El bolsonarisme és la nova força consolidada de la dreta brasilera.

Independentment del resultat, el 30 d'octubre de 2022 al Brasil ja estava destinat a ser una data històrica: o bé la resiliència reeixida de Jair Bolsonaro i el bolsonarisme després d'un mandat presidencial de quatre anys (2019-2022) o el retorn reeixit d'un polític com Lula da Silva després d'haver sigut president dues vegades (2003-2006, 2007-2010).

Des d'una perspectiva comparada d’àmbit llatinoamericà, convé tenir present que des de 2018 cap oficialisme ha guanyat una elecció a escala nacional. El Brasil confirma aquesta tendència de gir a l'oposició, més que de gir a l'esquerra. Així, Bolsonaro ha perdut. De fet, és el primer president brasiler que perd la reelecció, però continua sent la principal força de la dreta brasilera, i ha obtingut més del 49% dels vots en la segona volta. La tercera presidència de Lula no ho tindrà fàcil, amb un parlament més fort i més bolsonarista.

Les eleccions han deixat un país dividit en dues meitats. El Brasil és un clar exemple de les dinàmiques perverses a què pot portar la polarització, no sols ideològica, basada en diferències programàtiques, sinó també l'afectiva, on cada meitat del país viu d'esquena a l'altra meitat, amb un fort rebuig, per no dir odi, a l'altre.

La següent data clau és el primer de gener de 2023. Ací començarà un nou cicle polític al Brasil marcat per la consolidació electoral del bolsonarisme, la fi de la direita envergonhada i, sobretot, pel retorn a la presidència de Lula da Silva i el PT després de set anys de governs de dreta i ultradreta.

Asbel Bohigues, Profesor de Ciencia Política, Universitat de València

Este artículo fue publicado originalmente en The Conversation. Lea el original.