Sandra Montagud Romero, Universitat de València

Entre els 10 i els 19 anys l'ésser humà passa per una de les fases de la vida més sensibles: l'adolescència. Un període clau ple de canvis i desafiaments que l'acompanyen des de la infantesa fins a l'edat adulta.

Aquests reptes tenen l'origen en tres contextos clarament diferenciats: casa, el centre educatiu i el grup d'amics, i des de cadascun sorgeixen les demandes que l'adolescent ha d'atendre.

Aquests entorns, a vegades, són percebuts com a estressants i, per tant, com una possible font de problemes de salut mental entre els adolescents.

Àmbits que generen estrès

En l'escola se situa un dels estressors socials ara per ara més rellevants: l'assetjament escolar o bullying. Un problema crucial tant al nostre país com a la resta d'Europa, on el nombre de casos no fa més que créixer.

Quan parlem d'assetjament escolar, solem pensar en les seqüeles emocionals més conegudes, com l'ansietat, la baixa autoestima o la depressió. Però i si l'assetjament escolar fos el pas previ en el desenvolupament d'una cosa més profunda i duradora?

L'estrès crònic que provoca l'assetjament escolar no sols afecta l'estat d'ànim, sinó també es veu alterada la química cerebral. Això pot modificar el sistema de recompensa i augmentar la probabilitat que una persona busque alleujament en conductes de gratificació immediata, com ara l'ús problemàtic d'internet o el consum de substàncies.

Aquest tipus d'estrès posa en funcionament de forma contínua l'eix hipotalàmico-hipofisiari-adrenal (HHA) i eleva els nivells de cortisol, cosa que, a llarg termini, modifica el funcionament del cervell, de manera que afecta la regulació emocional i augmenta el risc de conductes impulsives o autodestructives.

Encara que no es tracta d'una relació directa ni inevitable, sí que és terreny adobat: un entorn de patiment constant, amb escassos recursos emocionals i un sistema nerviós sobrecarregat, en què l'assetjament escolar pot actuar com un factor de risc primerenc en el desenvolupament d'addiccions.

A la recerca de la gratificació immediata

Encara que una de les vies d’escapament més conegudes és el consum de drogues il·legals, la veritat és que no és, ni de bon tros, l'única. De fet, sovint els adolescents busquen fer apagar el dolor, el buit o la insatisfacció amb estímuls a l'abast de qualsevol, com ara l'alcohol, el tabac, el menjar ultraprocessat o les pantalles.

Aquesta conducta està impulsada per la necessitat de gratificació immediata. El cervell intenta calmar el dolor emocional buscant recompenses ràpides, fet que afavoreix el desenvolupament de patrons d'afrontament desadaptatius, incloent-hi un major risc de consum.

Unes de les addiccions que més han crescut els darrers anys són les anomenades addiccions conductuals: videojocs, xarxes socials o apostes en línia. De fet, s'ha demostrat l'existència d'una relació entre victimització escolar i addicció a internet, mediada per factors com la soledat i la impulsivitat emocional.

Abans del consum ve el context

Per a intentar que l'adolescent no arribe a una situació d'addicció, és imprescindible intervenir amb la màxima rapidesa i, en tot cas, abans que comence el consum. Hem d'actuar on s'origina el dolor: a les aules, als passadissos i en les xarxes socials.

D'aquesta manera, evitarem una exposició prolongada a l'assetjament escolar. Això és vital, ja que està provat que incrementa el risc d'aïllament, el patiment emocional i la cerca d’escapaments, com les addiccions.

Dimensió social de l'assetjament

Prevenir l'assetjament escolar no és només una qüestió d'empatia o de convivència, també és una mesura de salut pública.

Programes com KiVa, desenvolupat a Finlàndia, han demostrat que fomentar la cohesió grupal i entrenar l'empatia redueix tant la incidència de l'assetjament com les seues seqüeles psicològiques.

En l'àmbit familiar, l'acompanyament emocional és clau. Escoltar sense jutjar, validar allò que senten els adolescents i oferir alternatives saludables per a canalitzar el malestar pot marcar una gran diferència. El suport parental percebut actua com un potent factor protector enfront dels efectes psicològics de l'assetjament escolar.

També és essencial formar el professorat i el personal educatiu en la detecció precoç. El silenci, moltes vegades, no és senyal que tot vaja bé, sinó que hi ha alguna cosa que s’oculta. I d’allò que no s'anomena, no se’n pot tenir compte.

Una ferida invisible, però prevenible

L'assetjament escolar no sempre deixa morats, però sí que pot deixar cicatrius profundes. Comprendre'n l'impacte a llarg termini –inclòs el seu paper com a factor de risc en el desenvolupament d'addiccions– ens obliga a mirar més enllà de l'evident.

La bona notícia és que aquestes trajectòries no són fixes ni immutables. Intervenir a temps, crear espais segurs i apostar per la prevenció emocional és una inversió en salut mental futura. Perquè quan cuidem avui el benestar dels més joves, estem protegint també el seu demà.

Elena Donat Serrano, personal investigador en formació del Departament de Psicobiologia de la Universitat de València, ha col·laborat en l'elaboració d'aquest article.

Sandra Montagud Romero, Professora Titular Departament de Psicobiologia, Universitat de València

Aquest article es publicà originalment en The Conversation. Llegiu l'original.