L'edifici que alberga la Facultat de Medicina de la Universitat de València, situat en l'avinguda Blasco Ibáñez 15 de València, va iniciar la seua construcció l'any 1913 estenent-se fins a 1935. Durant la Guerra Civil es va transformar en Hospital Militar tornant a allotjar part de la Facultat a partir de l'any 1949.
En 1960 queda definitivament instal·lat el conjunt d'Hospital - Facultat en els dos edificis, en els quals roman fins a la cessió demanial que es fa en 1987 de l'Hospital a l'Insalud. Després d'aquesta data l'Hospital es va remodelar, acollint, gràcies a un conveni entre Insalud i Rectorat, part dels serveis hospitalaris en l'edifici de la Facultat.
Aquests espais cedits, situats en diverses plantes de la Facultat, i sobretot en el soterrani, van ser reformats per la Conselleria de Sanitat amb total independència dels espais destinats a usos docents i universitaris. La resta de la Facultat va patir una sèrie de modificacions al llarg de la seua història la major part de les quals van ser meres transformacions puntuals d'usos o espais concrets conservant, en la seua major part, la integritat de la seua estructura i disposició.
El resultat d'aquestes actuacions va ser afegir al deteriorat estat de conservació de l'edifici i la total obsolescència de les seues instal·lacions una dificultat important per a poder definir una estructura arquitectònica coherent per al conjunt de la Facultat, que semblava recollir-se en espais diversos i dificultosament comunicats.
Per aquestes raons, el Rectorat va decidir traure un concurs per a contractar un equip tècnic que realitzara un Pla Director per a la renovació i actualització d'aquesta Facultat. Aquest concurs, convocat l'any 2000, va ser el primer pas per a la remodelació d'aquest emblemàtic edifici.
Així, amb la premissa d'adaptar les instal·lacions a les exigències de l'ensenyament de la medicina del nou segle, sense perdre de vista la conservació del patrimoni i després d'una actualització del pla inicial, les obres es van iniciar en 2005 i es van estendre fins a 2010.
L'obra, de gran complexitat, va permetre doblegar els metres útils de l'edifici, passant de 20.000 a 45.000, la qual cosa va suposar majors i millors espais per a la docència i la investigació. Un altre dels elements destacats va ser l'actuació a la biblioteca, la nova estructuració va permetre un millor aprofitament de les zones d'estudi, així com enaltir els seus fons bibliogràfics. Millores en aules, departaments i serveis administratius, posada a punt tecnològica, recuperació d'espais comuns o la posada en relleu del gran vestíbul o la sala d'actes són sol exemples del que es va aconseguir amb aquesta magna obra.
Com destacava l'arquitecte responsable Alfonso Casares: “L'obra va tindre grans dificultats, allargant la duració dels treballs i els recursos necessaris, a tot això va contribuir també el mantindre en total funcionament les tasques docents mentre es realitzaven les obres i els problemes derivats de la convivència amb l'Hospital Clínic. Però encara amb tots els inconvenients la tasca va ser bella”.
