Quan estudiava el batxillerat no tenia una idea clara sobre què faria en acabar-lo. Per ser honesta, en aquell moment sabia que acabaria fent alguna cosa relacionada amb l’ensenyament, ja que sempre he tingut certa inclinació cap a tot el que hi està relacionat. A més a més, tota la vida he estimat la meua llengua i cada volta en era més conscient. Per això, quan la informació sobre els estudis en Filologia Catalana es creuà en el meu camí, vaig saber que aquest era el meu grau.

Al llarg de quatre anys s’estudien els diferents àmbits de la filologia i el millor de tot és acabar cada quadrimestre amb la sensació d’haver eixamplat el bagatge cultural i d’haver adquirit coneixements que aplicaràs en el futur professional. Tot i que ara per ara seguisc volent-me dedicar a la docència, amb cada nova assignatura descobrisc que aquest és un grau amb moltes més eixides (edició de textos, assessorament lingüístic, fonetista forense, etc.).

A més, cal dir que la universitat és molt més que estudiar i fer exàmens. La Facultat de Filologia, Traducció i Comunicació i el Departament de Filologia Catalana sovint organitzen conferències, taules redones, concursos literaris, seminaris i un munt d’activitats diverses per complementar la nostra formació filològica. Així mateix, del meu pas per la universitat també destaque la participació en el programa de mentoria Entreiguals, el concurs d’idees Motivem i el voluntariat lingüístic de la Universitat de València.

Amb tot plegat, si haguera de tornar a triar estudis, tornaria a elegir sense dubte Filologia Catalana. És per això que anime tothom que hi estiga interessat a cursar aquest grau. Per a mi, s’ha convertit en alguna cosa més que una mera formació acadèmica.