El passat dijous 16 d’abril, va tindre lloc un nou seminari organitzat en línia en el marc del cicle de la Societat Catalana d’Història de la Ciència i de la Tècnica, juntament amb l’Institut Interuniversitari López Piñero. En aquesta ocasió, Paulo González Ibarra, alumne del màster oficial interuniversitari en Història de la Ciència i Comunicació Científica en el curs 2024-25, va presentar una investigació centrada en les relacions entre la divulgació científica i el poder polític en un context no democràtic titulada Divulgació científica, nacionalisme, paisatge i mística en la dictadura militar. Revista Expedición a Chile (1975-1979).

El seminari va analitzar amb detall la revista Expedición a Chile, publicada entre 1975 y 1979 per l’Editora Nacional Gabriela Mistral durant la dictadura militar xilena. González Ibarra va situar el seu estudi en el context posterior al cop d’estat de 1973, marcat per una profunda reestructuració cultural impulsada pel règim, que incloïa la censura, la destrucció de projectes editorials previs com l’Editora Nacional Quimantú i la construcció d’un nou imaginari nacional alineat amb els principis ideològics de la dictadura.

En aquest marc, Expedición a Chile es presenta com una revista de divulgació científica dirigida principalment a un públic jove. Comptava amb una notable qualitat gràfica i amb la participació de científics de diverses disciplines. A través de l’estudi dels seus continguts, així com de documents oficials i testimonis dels participants, el ponent va argumentar que la revista responia a objectius divulgatius i que s’integrava plenament en el projecte cultural del règim. La relació entre ciència, territori i nacionalisme hi fou central. La revista promovia l’estudi geogràfic, botànic i animal de Xile en tota la seua extensió que contribuïa a reforçar una imatge unitària i cohesionada de la nació. En aquest sentit, la divulgació científica operava com un vehicle per a generar vincles emocionals i construir una identitat nacional basada en el territori i la natura. El ponent va subratllar que en governs autoritaris, com aquest encapçalat per Pinochet, la divulgació científica pot deixar de ser un simple instrument educatiu per a convertir-se en un recurs cultural al servei d’un projecte ideològic.

També s’hi va destacar la dimensió mística de la revista, sobretot en les cròniques d’expedició. Aquestes descrivien pràctiques científiques, però també articulaven una visió fantàstica de la natura, en què ciència, espiritualitat i filosofia es fusionaven. La ciència, per consegüent, es va convertir en una disciplina per a experimentar i interpretar el món des d’una perspectiva nacional i espiritual.

En conclusió, el seminari va oferir una reflexió sobre el paper de la ciència en la societat, centrant-se en el cas xilé. La divulgació científica, com la revista Expedición a Chile, va contribuir a legitimar i difondre els valors de la dictadura. Finalment, la presentació va obrir un espai de debat potent sobre les relacions entre ciència, cultura i poder, així com sobre la necessitat d’analitzar críticament els contextos en què es produeix i es comunica el coneixement científic.

Enllaç amb la gravació del vídeo.