“Sabers en acció”: https://sabersenaccio.iec.cat/. 

Volum 2. Temes

Historitzar l’energia com a lògica de dominació ajuda a desnaturalitzar la connexió entre energia i treball.

El poder dels combustibles fòssils es pot combatre en molts fronts, des de la reivindicació de la justícia ambiental en els moviments indígenes que es neguen a permetre l’extracció i l’abocament de combustible i al trànsit de canonades, fins a l’anàlisi detallada de les pràctiques de les empreses de combustibles fòssils que difonen el negacionisme climàtic i subornen polítics per a què s’oposin a actuar sobre qüestions climàtiques. Aquests moviments estan compromesos no només en la lluita contra els combustibles fòssils i amb els esforços per impedir la crisi climàtica, sinó que també lluiten contra els relats dominants sobre els combustibles fòssils en l’opinió pública que vinculen el petroli i el gas amb benestar i progrés.

Els relats són importants per estabilitzar relacions jeràrquiques de poder. Per això, ja fa un segle, el filòsof marxista italià Antonio Gramsci va animar a posar atenció al senso comune o sentit comú. El sentit comú es compon de relats que han arribat a entendre’s com una veritat col·lectiva. Es tracta de relats múltiples i, en ocasions, contradictoris, però Kate Crehan ha apuntat que “els relats que es tornen hegemònics són els que reflecteixen el món vist des del punt de vista dels governants, enlloc dels governats”. Aquesta associació entre relats i poder significa que qualsevol transformació social implica també un canvi en la lògica del discurs. Gramsci assenyalava que Marx també va afirmar implícitament “la necessitat de noves creences populars, és a dir, una nova lògica i amb ella una nova cultura i una nova filosofia”.

L’energia també té les seves narratives hegemòniques. Estan cobertes de pols de carbó i tacades de petroli. Ha sorgit un relat de la lògica dels combustibles fòssils des del punt de vista de les empreses que els produeixen. La seva influència s’ha estès més enllà dels negacionistes i de les elits climàtiques, fins arribar inclús a afectar les diverses formes d’energies renovables. La lògica dels combustibles fòssils connecta energia, treball i benestar. Transmet el sentiment que tenir més energia i treballar més (usar l’energia per moure la matèria amb fins de lucre) és un bé no adulterat, un triomf tant des de l’ètica de la productivitat com des d’una cosmovisió social darwinista en què els vencedors de l’evolució són aquells individus que guanyen la lluita pels escassos recursos. Renunciar a l’energia sona a sacrifici i ascetisme en el millor dels casos, i a morts i injustícies desenfrenades en el pitjor. De fet, la connexió entre energia i treball segueix sent la defensa pública més comuna i repetida dels combustibles fòssils (la pèrdua de combustibles fòssils s’associa a feines perdudes) i pot afirmar-se que ha fonamentat la relació occidental amb l’energia des de la seva aparició als nuclis industrials del segle XIX.

Per a continuar llegint:

https://sabersenaccio.iec.cat/energia-i-treball-una-faula-moderna/