El passat 22 de febrer es va inaugurar el cicle: "Comunicar la ciència: el pacient enfront de la medicina i el sistema sanitari", que es realitzarà mensualment i fins a maig, en l'Institut Interuniversitari López Piñero (IILP) de la Universitat de València. El cicle és organitzat per diversos membres del IILP, com són Josep Lluís Barona (història de la ciència, UV), Vicent Montalt (traducció, UJI) i Julia Pinilla (filologia francesa, UV).

En aquest seminari, la Dra. Rosa Estopà, professora titular del Departament de Traducció i Ciències del Llenguatge de la Universitat Pompeu Fabra, va ser l'encarregada d'iniciar aquest cicle amb el seminari: El primer diccionari de medicina per a xiquets i altres recursos terminològics construïts per a facilitar un enteniment real amb el pacient menor.

El prof. Josep Lluís Barona va contextualitzar la rellevància d'aquesta trobada: "M'agradaria fer referència a les circumstàncies en les quals aqueixa comunicació entre el ciutadà, el ciutadà-pacient, els col·lectius de pacients i el sistema sanitari, l'administració sanitària, els metges, les infermeres, els especialistes, l'organització del sistema en si, ha transformat d'una manera important les relacions del que -tradicionalment en història de la medicina- es diu relació metge-pacient o metge-malalt, en alguna cosa que és més complex i que implica xarxa d'actors i d'accions molt més difícil d'analitzar, en qualsevol cas sempre aquesta mediatitzada pel llenguatge, per la terminologia i per la comprensió d'una part i d'una altra", va puntualitzar.

Per la seua part, Rosa Estopà qui és docent en terminologia, lèxic, neologia, lingüística aplicada, llengua catalana i comunicació mèdica i investigadora de l'Institut de Lingüística Aplicada (IULA), va compartir part de la seua trajectòria i experiència a elaborar un diccionari de medicina per a xiquets i preadolescents que acostara la ciència mèdica. És així com part de la seua història comença l'any 2012 quan la seua filla de 6 anys, com tot xiqueta o xiquet curiós, realitzava moltes preguntes. En aquell moment, va buscar diccionaris o llibres de temàtiques científiques per a xiquets i no va trobar, almenys en idioma espanyol. Així va començar a pensar com construir un diccionari especialitzat pensat per a xiquets i un dels seus primers projectes va ser Jugant a definir la ciència.

Per a la professora Estopà, qui coordina el blog Martes neológico, tant en llibres com en diccionaris tradicionals el tractament dels temes mèdics eren molt funcionals, "No com una cosa conjunta o global, només una visió més clínica i sanitària. Pensava que era interessant, en aquest sentit, tindre recursos que foren adequats a les seues necessitats (xiquets) i, així, construïm aquest diccionari de medicina il·lustrada en català i en espanyol", titulat Primer diccionari de medicina il·lustrat que també compta amb una versió en línia.

Juntament amb aquest projecte, la investigadora va desenvolupar píndoles audiovisuals explicatives per a les sales d'espera i les sales tecnològiques dels centres sanitaris com, per exemple, a l'hospital de la Mar de Barcelona. A partir d'aqueixa experiència, es va crear una web app dinàmica en versió espanyol i català en la qual es poden buscar les paraules del diccionari de medicina il·lustrada.

Respecte al procés de creació d'aquests diccionaris va explicar: "La part més interessant no és el producte final sinó és el making off, és a dir, com fer recursos per a xiquets i xiquetes en salut, com fer un diccionari. Moltes vegades havia vist que quan feien diccionaris per a xiquets el que intentaven els més moderns -no en medicina sinó en general- intentaven simular el que el xiquet volia escoltar, intentar pensar com li agrada al xiquet que li expliquen les coses, que paraules poden ser les més adequades, que exemples poden llegir, però en el fons, totes són simulacions".

En aquest sentit, l'experta en ciències del llenguatge tenia clar que, per a ensenyar-los nous conceptes i termes als xiquets, calia tindre una noció sobre el que ja coneixen, per a poder ensenyar allò que els falta: "Cal adaptar-se al màxim a les necessitats, en cas contrari l'eina no s'utilitzarà i l'èxit d'una aplicació és el seu ús", va explicar.

En total, l'equip de la professora Estopà, va treballar en 10.000 definicions, entre definicions de termes bàsics de la ciència i de medicina, passant per diferents fases de definicions: construcció-desconstrucció-reconstrucció. "La segona fase és la de desconstruir les definicions, a classificar i en aquestes desconstruccions classifiquem informació en què es permet destruir falses creences, tabús, pors, imaginaris, que després ens serviran molt per a l'última fase que és la reconstrucció, d'elaborar la definició que va destinada al xiquet", va complementar sobre la metodologia.

Finalment, com a resultat d'un treball que ha donat vida a nous projectes, l'any 2022 va iniciar un nou treball associat al COVID-19, ampliant el diccionari, així com les infografies terminològiques digitals, prenent conceptes propis de la pandèmia, com a virus i vacunes. També es van gestar els projectes Lexcovid, sobre els imaginaris de la pandèmia i la construcció d'un discurs científic en la població infantil a través de la conceptualització de les paraules i Lexmed, sobre la construcció dinàmica del significat terminològic a través d'un corpus lexicogràfic escolar.

Sobre la seua aportació i investigacions Rosa Estopà reflexiona: "Sempre el que intent és que el que faça i el que sé, ajude a algú al fet que la vida li siga més fàcil...si amb aquests recursos a algun xiquet li estic ajudant o algun professional de la salut, al fet que la vida li siga més fàcil perquè crec que ha valgut la pena dedicar-se a això", finalitza.

Per Victoria Martínez, Estudiant en pràctiques del Màster Universitari en Història de la Ciència i Comunicació Científica en el IILP-UV.