En la historiografia de les ciències i les tècniques —i també en els estudis socials sobre la ciència en general— hi ha una llarga tradició de laments sobre les poques coses que sabem sobre les relacions entre sabers, pràctiques tècniques i societats. De fet, Bruno Latour ha suggerit que aquesta ignorància és una característica funcional de la modernitat, una de les bases que va fer possible algunes de les seues grans transformacions. Hi ha molt d’interès en aquesta tesi que presenta un cert tuf a escola econòmica austríaca. Tanmateix, amb massa freqüència s’interpreta erròniament i s’accepta que el nostre problema és la ignorància. D’aquesta anàlisi es desprèn el mandat de començar des de zero, és a dir, d’abandonar i ignorar els relats existents per a escriure les nostres narracions històriques seguint a ulls clucs a protagonistes del món de la ciència i l’enginyeria.