University of Valencia logo Logo del portal

  • IHMC

Singular y Común.

Convert to PDF (new window)
 

Com s'utilitzen els instruments? Quines implicacions té la seua circulació? Quines són las conseqüències polítiques de la transferència de tecnologies mèdiques subjectes a una interpretació incerta? A través de la història dels usos dels electroencefalogrames a Mèxic durant la dècada de la seua introducció, això és, de 1940 a 1950, abordarem estes qüestions. Partint de la necessària adaptació als entorns locals (Borck 2006), veurem com va servir a diferents estils de pensament i va consolidar diferentes objectes científics. Aquestes diferències van ser crucials per a la reificació de la noció de “comportament elèctric normal del cervell”, i per a la seua correlació amb problemes socio-antropològics. La fusió de la neurologia, sociologia i antropologia en un únic objecte d'interès va justificar l'aspiració del EEG de convertir-se en un sistema de classificació i materialització categorial. Es va transformar, des de certa cultura epistèmica, en una interface que va permetre el pas entre totes aquestas disciplines, articulant la transició d'una noció restringida d'anomalia a una que restringia la normalitat. D'aquesta manera, malgrat els seus vincles amb programes polítics que aspiraven a la integració dels indígenes en un marc jurídic comú, va contribuir a la definició de “grup ètnic” i al desplaçament dels seus individus com a sujectes històrics.

 
This website uses proprietary and third-party cookies for technical purposes, traffic analysis and to facilitate insertion of content in social networks on user request. If you continue to browse, we consider that you are accepting its use. For more information please consult ourcookies policy