Al voltant de mig centenar de persones —familiars d’exiliats i especialistes procedents de Mèxic i de la UV— han participat en aquesta primera trobada, que forma part de les Jornades per la Memòria Democràtica de l’Exili Republicà Espanyol.

Durant dos dies intensos, el Centre Cultural La Nau ha acollit sessions centrades en l’anàlisi de l’exili des de diverses perspectives: històrica, educativa, científica, artística i testimonial. Es va recordar que més de 20.000 espanyols, molts d’ells valencians, van trobar refugi a Mèxic després de la Guerra Civil. Allí, el 1949, fundaren l’Ateneu Espanyol de Mèxic amb l’objectiu de preservar els valors republicans i promoure la cultura i l’educació.

“El naixement d’aquesta càtedra obri una porta a la història. És un espai per al reconeixement, la investigació rigorosa i la reflexió ètica sobre un dels capítols més tràgics i, alhora, més lluminosos de la nostra història compartida: l’exili espanyol a Mèxic”, ha afirmat el president de l’Ateneu Espanyol de Mèxic, Juan Luis Bonilla.

Aquestes jornades també celebrades  a Madrid (s'han desenvolupat del 10 al 26 de juny), han comptat amb el suport de l’Ateneu de Madrid, l’Institut Cervantes, l’Ambaixada d’Espanya a Mèxic, el Ministeri de Política Territorial i Memòria Democràtica, així com universitats mexicanes com la UNAM i El Colegio de México, entre altres institucions.

La rectora de la UV, Maria Vicenta Mestre, ha subratllat que la Universitat de València “no va estar al marge del devenir històric”. Ha recordat les profundes ferides sofertes durant la dictadura, com les depuracions, persecucions i pèrdues irreparables, i ha destacat que “recuperar la memòria també és construir el futur des de la justícia”. “Es van perdre noms brillants. I he pogut comprovar que a Mèxic es recorden més que ací. La seua recuperació és una obligació moral i històrica”, ha afegit, agraint la participació de totes les persones involucrades i, en especial, el treball de la vicerectora de Cultura i Societat, Ester Alba, directora acadèmica de la càtedra.

Ester Alba va iniciar la seua intervenció condemnant les pràctiques governamentals actuals que atempten contra els drets humans i va recordar figures depurades pel franquisme com el rector José Puche, el dramaturg Max Aub, el catedràtic Juan Bonet o el poeta Juan Gil-Albert. Sense oblidar el rector Juan Bautista Peset Alexandre, afusellat el 1941.

Totes les conferències es podran recuperar durant els pròxims dies des del Canal YouTube de la Universitat de València.

Recuperar els grans noms valencians de l’exili

No existeixen xifres oficials del nombre de valencians i valencianes exiliats després de la Guerra Civil Espanyola. Tot i això, Mèxic, sota el govern de Lázaro Cárdenas, va acollir milers de republicans que van contribuir al desenvolupament cultural i educatiu del país. Molts fundaren editorials, escoles, universitats i revistes, deixant una empremta inesborrable.

Entre els valencians exiliats més destacats figura Max Aub (1903–1972), dramaturg, escriptor i fundador de la companyia teatral El Búho, a la Universitat de València, precisament en l’actual Centre Cultural La Nau. Encara que nascut a França i de pares alemanys, es va criar a València i es considerava profundament vinculat a la ciutat: “Un és d’on estudia el Batxillerat”, solia afirmar.

Un altre nom fonamental és el de José Puche Álvarez (1901–1982), metge, polític i rector de la UV als anys trenta, qui va defensar l’autonomia universitària des de l’exili. De fet, va ser un dels fundadors de l’Ateneu Espanyol de Mèxic, professor de diferents universitats, entre les quals es troba la UNAM i va presidir el Comité de Recolzament a Refugiats Espanyols.

També es van evocar les figures de Juan Gil-Albert, José Gaos, José Medina Echavarría, Josep Renau, la família Ballester (Manuela i Tonico), i el catedràtic de Filosofia a València Juan Bonet Bonell (governador civil a Castelló i exiliat a França), qui va ser internat per la Gestapo en camps de concentració abans d’arribar a Mèxic, on va dirigir el col·legi Luis Vives fins a la seua mort.

Es va dedicar una atenció especial al paper de les dones en l’exili, amb mencions a figures com la valenciana Manuela Ballester, María Zambrano, Remedios Varo i Ofelia Guilmánt.

Homenatge a Manuel Usano: medicina, esport i exili

Com a cloenda de les jornades, es va inaugurar la placa commemorativa i el mural ‘Esport malgrat tot. Homenatge a Manuel Usano’, realitzat per l’artista Álex Gambín al Pavelló d’Esports del Campus de Blasco Ibáñez. L’obra forma part del programa ‘Els valors de la Universitat: art i patrimoni als campus’, dins del marc del 525 aniversari de la UV.

Manuel Usano (1909–1987), que va estudiar a la UV, va ser metge i pioner de la medicina esportiva a Espanya. Després de la Guerra Civil, se li va denegar la renovació del seu contracte a la universitat per motius polítics, cosa que el va obligar a exiliar-se primer a Bogotà i després als EUA, on va continuar la seua carrera. Recentment, i coincidint amb els actes commemoratius del 525 aniversari, la institució li ha dedicat un reconeixement destacant la seua figura.

El mural, a manera de collage fotogràfic, inclou imatges d’arxiu que sintetitzen la seua trajectòria. Entre aquestes, es troben fotografies d’Usano practicant salt amb perxa i altres escenes esportives de la València de 1929. En un extrem del mural, junt amb una placa commemorativa, apareix el seu retrat extret del carnet de les Milícies Populars Antifeixistes, on figura com a metge voluntari al front de Terol durant 1936-1937.

Álex Gambín, llicenciat en Belles Arts per la UPV, ha desenvolupat una obra que connecta el passat amb el present mitjançant l’ús d’imatges d’arxiu com a eina crítica i reflexiva.

L’acte, presidit per la vicerectora Ester Alba i directora acadèmica de la càtedra, va estar molt emotiu. Va comptar amb la intervenció d’una de les filles d’Usano i amb una lectura de poesia de l’exili (Luis Cernuda, Concha Méndez, Manuel Altolaguirre, Max Aub, espanyols exiliats en Mèxic) a càrrec d'estudiants de l’Aula de Poesia de la UV. Al voltant de cinquanta persones hi assistiren.