Respecte a la primera qüestió, van descriure la situació actual recordant la paradoxa en la qual es trobaven els dirigents polítics d’Europa el 2001, segons El llibre blanc de la governança europea. La població europea espera de la classe política que troben solucions als grans problemes socials, però, al mateix temps, la ciutadania té cada vegada menys confiança en les institucions polítiques, o no estan interessats en elles.

Quan es parla de governança, no és d’institucions, jerarquia, competències, sinó de com enfrontem, des del conjunt d’institucions i la ciutadania els reptes que tenim. És un canvi de perspectiva importantíssim, en aquest cas es parla de com resoldre problemes junts; és distint govern (institucionalitat), de governança (capacitat de resolució col·lectiva de problemes d’institucions). A Espanya tenim una estructura de lògica jeràrquica competencial complexa: visió general de l’Estat, 17 comunitats autònomes, 8.000 municipis.

Els ponents van advocar per la proximitat per a facilitar l’abordatge del problema: “en el local està la clau de la capacitat d’afrontar els problemes complexos”. És important saber seleccionar el model que millor s’ajusta a cada situació per a aplicar de manera adequada la centralització o descentralització.

A continuació, afirmaren que no tenim una resposta unívoca, unànime i definitiva per a dir que en situacions com la dana hi haurà una solució de governança unívoca. Destaquen que la qüestió competencial és molt complexa, però van advertir que els juristes tenen els mecanismes i eines per a solucionar-ho.

En aquesta taula van participar Joan Romero, Joaquín Farinós, Antonio Serrano, Joan Subirats, Ricard Gomà, Reyes Marzal i Andrés Boix. Contingut complet d’aquesta conferència al següent vídeo.