Com recorda el professor Guillem Escorihuela, responsable de l’Aula de Música UV, aquest concert marcarà l’inici dels actes commemoratius pel 30 aniversari de l’Orquestra universitària en el curs 25-26: tres dècades de recorregut que l’han convertida “en molt més que una agrupació musical”, assegura, sent l’OFUV “una escola de vida, una comunitat i un espai on els joves músics han crescut artísticament i humanament”.

Aquest viatge per la formació i l’educació musical, així com per l’amistat i la família creada al si de l’Orquestra tindrà el seu reflex en el Concert d’Obertura del Curs Acadèmic 2025-2026, que acollirà la Sala Iturbi del Palau de la Música de València, dimarts 21 d’octubre, a les 19:30 hores.

D’entrada gratuïta, cal reservar abans la invitació en línia, o bé adquirir-la en la mateixa taquilla del Palau el dia del concert.

El programa, que atraparà el públic de la mà dels dos mestres del Romanticisme europeu, ha estat dissenyat amb cura i afecte per Garcia Gázquez, mostrant a través d’aquest repertori una espècie de “metàfora” entre els viatges inspiradors d’ambdós compositors i l’itinerari creatiu i personal dels joves músics de l’Orquestra.

Així, el concert començarà amb una de les obertures més famoses i belles de Mendelssohn (1809-1847), Les Hèbrides (La Gruta de Fingal), Op. 26. Una obra que va compondre en “descobrir” aquesta cova tan especial de les Highlands escoceses, inspirada en els sons de l’aigua i les roques, i en l’acústica que presenta aquest espai amagat a la xicoteta illa d’Staffa.

D’Escòcia, l’Orquestra s’anirà a Sant Petersburg (Rússia) amb una de les principals composicions de Txaikovski (1840-1893), les Variacions sobre un tema rococó, per a violoncel i orquestra en la major, Op. 33, una obra que parteix d’un tema clàssic d’inspiració mozartiana, en ser aquesta una de les grans figures admirades pel compositor rus, explica Hilari Garcia.

En les Variacions, de les quals Txaikovski és mestre, intervindrà el violoncel de Pau Cutanda com a solista. Pau Cutanda, que començà la seua formació com a violoncel·lista als quatre anys, ha rebut classes de mestres de renom com David Apellániz, Iván Balaguer o Rafal Jezierski, entre uns altres. Ara és alumne de Fernando Arias i forma part de l’Orquestra Filharmònica de la Universitat com a membre titular (des del 2021), de la Jove Orquestra de la Generalitat Valenciana (des del 2023) i de la Jove Orquestra de Federacions Musicals (des de 2025). Amb tan sols 18 anys, compta en el seu haver amb reconeixements internacionals (Gustav Mahler Prize) i nacionals (XXIII Concurs de Violoncel Luthiers Clar).

La segona part del concert serà una evocació a la Itàlia que va impactar Mendelssohn i que va plasmar en la seua Simfonia núm. 4 en la major, “Italiana”, Op. 90. L’Orquestra de la Universitat interpretarà una obra escrita per un autor envaït per la famosa síndrome d’Stendhal, embabucat davant la bellesa i la història del sud d’aquella península.

De fet, com apunta Hilari Garcia, “la totalitat de la Simfonia pot evocar moltes i molt diverses situacions, però el moviment que realment té més regust italià i, més concretament, napolità, n’és l’últim, Saltarello: Presto, una dansa emparentada amb la tarantel·la, fàcilment identificable en el moment en què escoltem el ritme ternari molt ràpid”.

En definitiva, un tancament apoteòsic per a inaugurar una temporada repleta d’actuacions i concerts a València -els més immediats, els Concerts de Nadal a Gandia, Burjassot i Palau de la Música de València-; a més d’una gira a Burgos i Saragossa, entre altres moltes cites. El repertori per a enguany passa per obres de Mahler, Janáček, Brahms i Strauss.

Tres dècades formant futurs professionals
L’Orquestra Filharmònica de la Universitat de València celebra en 2025 el seu 30é aniversari, en el qual s’emmarca una programació que des de principi d’any s’ha dedicat a la recuperació cultural postdana a València i que continua amb importants i tradicionals concerts en aquesta segona part de l’any com són el concert d’obertura del curs acadèmic i el Concert de Nadal de la Universitat de València.

L'Orquestra de la Universitat va tocar les seues primeres notes el 1995 sota la direcció de Cristóbal Soler, a qui van succeir com a directors titulars Beatriz Fernández Aucejo i Hilari Garcia Gázquez. Des del seu naixement, l’Orquestra ha realitzat més de 330 concerts en els quals ha interpretat 400 obres, en una ferma aposta per la música i la cultura valenciana, atorgant un espai molt especial a autores, autors i obres musicals pròpies, així com tot el seu suport a la innovació mitjançant la interpretació sistemàtica d’obres de nova creació d’autoria valenciana.

Durant aquests 30 anys, més de 1.440 músics s’han format en els faristols de l’OFUV –entre ells, l’últim Premi Nacional de Música en la modalitat de Composició, Francisco Coll–, la qual cosa és una mostra del seu segell com a orquestra jove que manté una plantilla amb una mitjana d’edat de 20 anys.

A més del Premi Nacional de Música 2025, l’Orquestra de la Universitat ha sigut bressol de músics i músiques professionals que es troben desenvolupant la seua carrera en agrupacions destacades de tot l’Estat espanyol, així com en prestigioses orquestres internacionals, com la Deutsche Opper, Tonnhalle o Lausanne, entre altres.

L’Orquestra UV també és viver de reconeguts directors en l’actualitat, com el mateix Hilari Garcia, Beatriz Fernández Aucejo -primera dona directora d’orquestra universitària a Espanya i guardonada dins i fora del país- o Mario Torres, recentment nomenat director assistent del Cor de la Generalitat Valenciana.

Així doncs, la formació activa en interpretació orquestral és una de les principals característiques de l’OFUV, abordant durant tres dècades més de 250 hores lectives en cada curs acadèmic, i treballant en projectes didàctics per a acostar la música a tots els públics des d’una visió dinàmica, atractiva i rigorosa, i a través de concerts didàctics i concerts-cursos formatius per a professorat, públic adult i escolars.

Una altra gran xifra que maneja aquesta jove orquestra és la mobilització de públic anual, sent més de 8.500 persones les que gaudeixen dels seus concerts cada any. Des que es va fundar, l’Orquestra ha actuat en les principals sales de ciutats espanyoles, com Barcelona, Saragossa o Lleó, i en auditoris internacionals a Viena i Salzburg (Àustria), Belfort (França) i Ljubljana (Eslovènia).

L’Orquestra, a més, ha sigut promotora de la creació de la Xarxa d’Orquestres Universitàries Espanyoles (SINERGIA) que engloba més de 20 orquestres universitàries; i, així mateix, ha establit llaços amb Europa mitjançant projectes, com Erasmus+ Meets, on va participar com a sòcia en 2021 i 2022, i FORTHEM+music per a la connexió de les orquestres de l’aliança FORTHEM d’universitats.

L'OFUV és, per tant, un dels projectes culturals més vitals i amb major projecció de la Universitat de València, convertint-se així en model i ambaixadora cultural dels sabers.