Cap a l'any 600 a.C, un vaixell fenici es va enfonsar en les costes de Mazarrón a pocs metres de la riba. La Platja de la Isla, habitualment resguardada i d'aigües tranquil·les, va ser sorpresa per un temporal que va fer naufragar l'embarcació. En poques hores la sorra la va engolir per complet, sense donar opció si més no al fet que pogués rescatar-se el seu valuós carregament de lingots de plom litargiri. Tal com relata l'investigador Carlos de Juan Fuertes ‘’aquest substrat arenós ha estat el cofre que l'ha preservat fins a l'actualitat. El que va ser una gran desgràcia per a ells en aquella època, ha estat una gran sort per a l'arqueologia’’.

La rapidesa de l'enterrament i les tasques preventives de conservació dels últims anys, en les quals la Universitat de València ha exercit un paper fonamental, han permès que el Mazarrón II, com s'ha batejat a aquest derelicte, es trobe en un excel·lent estat de conservació i disposat a explicar-nos molt de com era la vida en les costes mediterrànies fa 2600 anys.

L'equip de treball, dirigit pel director del Departament de Prehistòria, Arqueologia i Història Antiga de la UV, Agustí Diez Castillo, ha realitzat un exhaustiu estudi per a precisar l'estat de conservació de la fusta i ha dissenyat un pla per a l'extracció del derelicte. Tot això en el marc del projecte integral de recerca, conservació, tractament i difusió del derelicte d'època fenícia Mazarrón II.

“L'antropització del litoral ha generat un escenari d'urgència que fa necessari el rescat del derelicte’’

Les condicions de preservació, explica Carlos de Juan, s'han vist modificades en els últims temps per l'acció humana. ‘’Aquesta protecció que ha tingut durant segles per la sorra ha canviat en les últimes dècades per l'antropització del litoral. S'han realitzat construccions costaneres sense els estudis oportuns, s'ha modificat el corrent submarí i s'ha generat l'escenari d'urgència pel qual cal rescatar el derelicte. Allí no es podrà conservar perquè la protecció de sorra està desapareixent. Ha arribat fins nosaltres, però ara toca arromangar-se perquè puguem continuar gaudint d'aquest bé d'interès cultural’.’

Al setembre d'aquest 2024 està previst l'inici de les tasques d'extracció, un procés complex que permetrà al Mazarrón II tornar a veure la llum del sol més de dos mil·lennis i mig després del seu naufragi. “A partir de les dades obtingudes sobre l'estat real del vaixell, les seves esquerdes i fissures, hem desenvolupat la metodologia més apropiada per a extreure el derelicte de la mar amb les màximes garanties de conservació i seguretat”, explica el professor Agustín Diez, investigador principal del projecte. L'embarcació, situada a una profunditat de 2,5 metres, s'extraurà de l'aigua fraccionada en vint porcions que seran traslladades als laboratoris del Museu d'Arqueologia Subaquàtica de Cartagena (Arqva) per a la seva consolidació.

“Tot el Departament de Prehistòria, Arqueologia i Història Antiga de la UV ha estat implicat en aquest projecte”

Es tracta d'una tasca delicada i complexa, que implica una gran responsabilitat, però el director del projecte assegura tenir “confiança plena” en el seu equip d'investigadors. El responsable del projecte és conscient que hi ha molta atenció posada en el rescat del derelicte, perquè és un autèntic tresor arqueològic “tenim un bon equip, amb experiència i un gran bagatge, que pot afrontar els possibles problemes que puguen sorgir”, assegura Agustín Diez. “Tot el Departament de Prehistòria, Arqueologia i Història Antiga de la UV, ha estat, està o estarà implicat en aquest projecte, perquè tenim la sort de tenir grans especialistes perquè cobreixen les necessitats que ens van sorgint”, assenyala.

“En el treball de camp, en aquest cas d'aigua, ha participat activament Carlos de Juan; també ha estat implicada Yolanda Carrión, identificant les fustes; i participaran tots els companys del Departament, en funció dels materials que isquen o dels reptes als quals ens enfrontem”, explica Agustín Diez. Per exemple, “si es troba una llavor, cridarem a l'especialista en llavors, que en aquest cas és Guillem Pérez; si es troba una ceràmica única, Carlos Gómez Bellard… Per sort, en el Departament de Prehistòria, Arqueologia i Història Antiga de la UV disposem de molts investigadors que poden afrontar qualsevol problema arqueològic que se'ns vaja a plantejar”, assegura el director del Departament i responsable del projecte.

“La col·laboració institucional és fonamental, especialment en casos com el del derelicte submergit, on les competències estan compartides entre diverses institucions”

Aquest projecte és fruit d'un conveni entre la Universitat de València i el Consell de Govern de la Regió de Múrcia, i “no sols ens permetrà conèixer millor la nostra història, sinó que també destaca la importància de la col·laboració institucional i el treball interdisciplinari en la recerca científica”, ha afirmat la vicerectora de Cultura de la Universitat de València, Ester Alba. “Aquest projecte és una fita en la història de l'arqueologia subaquàtica del nostre país i una prova del compromís de la Universitat de València amb la preservació i difusió del patrimoni històric”, ha apuntat la vicerectora.

La UV lidera el projecte i s'encarrega de coordinar tot l'equip de treball en el qual intervenen diferents institucions, com el Museu Nacional d'Arqueologia Subaquàtica, el Ministeri de Cultura a través Subdirecció de Patrimoni, l'Ajuntament de Mazarrón i el Institute of Nautical Archaeology de Texas.
 

“Tenim grans expectatives al voltant del que podrem aprendre sobre el derelicte” 

Aquest derelicte es considera el vaixell més complet i antic conegut que s'ha documentat en el fons de la mar, la seva extracció i estudi posterior poden llançar llum sobre l'arquitectura del vaixell. “Ens dirà quines espècies de fusta es van utilitzar per a construir el vaixell, on es va construir, com era la navegació de l'època, els processos de degradació de la fusta, les possibles contaminacions que hi haja hagut en un mitjà d'aigües poc profundes…”, detalla Agustín. ‘’Aquest derelicte ens està il·lustrant sobre allò pròxim, i allò local. Ens està parlant sobre les activitats miner metal·lúrgiques dels fenicis assentats en el sud-est de la Península Ibèrica i d'una transmissió cultural de tecnologia nàutica que abans no era coneguda en l'occident del Mediterrani’’ explica Carlos de Juan.

A més, aquesta recuperació tindrà un impacte important en la comunitat científica internacional, perquè s'espera que es convertisca “en un referent per a altres companys que hagen d'enfrontar-se a projectes semblants d'extracció d'un derelicte”, conclou el professor.

“L'equip de la UV participarà en totes les fases del projecte”

L'equip de la UV participarà en totes les fases del projecte, més enllà de l'extracció, tal com exposa De Juan. ‘’La sintonia entre la Universitat de València, el Ministeri de Cultura i el Govern de la Regió de Múrcia és completa. L'equip de la Universitat realitzarà l'extracció de l'embarcació, però després, durant la fase dilatada de conservació de les fustes continuarem participant, donant assessoria i previsiblement, també sent partícips del procés de remuntatge per a l'exposició definitiva del derelicte de Mazarrón II’’.