Un número és divisible entre 2 només si la seua última xifra és parell o 0. Però esta afirmació s'ha de justificar.

Considerem un número

N =...dcba

El qual es pot escriure com

N= a +10b +100c+1000d+...

El qual es pot escriure com 

N-a= 10b +100c+1000d+...  

On A abastaria als elements de la dreta és a dir A= (10b+100c+1000d…)

D'esta manera, ens adonem que 2|A, ja que, en estos elements, cada terme es pot dividir entre dos perquè cada número abasta una potència de deu. És a dir 10=2·5, 100=2·50, 1000=2·500. Esta justificació es reforça amb una de les propietats de la divisibilitat que afirmen que si un número és divisor d'altres dos, també és divisor de qualsevol dels seus múltiples. Per tant, perquè N siga divisible entre 2 l'última xifra ha de ser parell o 0.

Per exemple, comprovarem si el número 49856 és divisible entre 2.

N= 49856

Com podem observar com este número acaba en una xifra parell, serà divisible entre dos però si volem assegurar-nos d'això podem realitzar la divisió d'este número entre 2.

N= 49856÷2= 24928

Com la divisió dona un nombre enter sense residu podem afirmar que 49856 és divisible entre 2.