Imatge generada amb intel·ligència artificial

Autors principals: Fernando Domínguez-Navarro, Javier Gámez-Payá, Borja Ricart-Lluna i Iván Chulvi-Medrano

En bàsquet, els salts, sprints i canvis de direcció són continus. La majoria d'ells es realitzen de manera unilateral: un suport, una cama que impulsa més, una preferència de costat. Això pot generar el que es coneix com a asimetries inter-membre (diferències de rendiment entre una cama i una altra).

Durant anys, s'ha suggerit que quan estes asimetries superen el 10–15%, afecten el rendiment esportiu i fins i tot augmenten el risc de lesió. Però, és això realment cert en el cas del bàsquet juvenil d'elit?

Un estudi recent amb 320 jugadors i jugadores del València Basket, d'entre 14 i 18 anys, ha analitzat si estes asimetries influïxen en la velocitat, l'agilitat i la capacitat de salt.

El disseny de l'estudi

Per a mesurar les asimetries, es va utilitzar el Countermovement Jump (CMJ) unilateral, una de les proves més fiables per a avaluar força explosiva i desequilibris musculars.

Els atletes van ser classificats en tres grups segons el seu índex d'asimetria (IAI):

• Baix: 0–9.9%
• Moderat: 10–14.9%
• Alt: >15%

Posteriorment, es van avaluar tres variables clau del rendiment en bàsquet:

• Sprint de 14 i 28 metres (mitja pista i pista completa).
• Test d'agilitat Cone Drill.
• Salt vertical (CMJ bilateral i unilateral).

Principals troballes

• Asimetries comunes. La mitjana d'asimetria va ser del 10.6% , i al voltant del 40% dels jugadors va presentar valors superiors al 10%.
• Sense impacte en el rendiment. No es van trobar diferències significatives en sprint, agilitat o salt entre els jugadors amb més o menys asimetries.
• El llindar del 10–15% es qüestiona. Este rang, considerat “crític” en esports com el futbol, no sembla tindre la mateixa rellevància en el bàsquet juvenil.
• Dominància de cama ≠ rendiment. La cama dominant no sempre va ser la més potent; només va mostrar influència en alguns salts unilaterals.

Què significa això per a entrenadors i preparadors físics?

• No obsessionar-se amb el 10–15%. En jóvens jugadors de bàsquet, tindre asimetries d'este nivell no implica necessàriament un pitjor rendiment.
• Context esportiu clau. Cada esport té demandes distintes: el que és crític en futbol pot no ser-ho en bàsquet.
• Seguiment longitudinal. Atés que els jóvens encara estan en procés de maduració, les asimetries poden variar amb el temps i no han d'interpretar-se de forma aïllada.
• Avaluació funcional. Més que centrar-se només en el número, és important observar com es trasllada l'asimetria a la pista i als gestos específics del joc.

Conclusió: asimetria no és sinònim de baix rendiment

Este estudi desafia la creença que superar el 10–15% d'asimetria entre cames perjudica el rendiment en jóvens jugadors de bàsquet. Encara que les asimetries són freqüents, no semblen afectar negativament la velocitat, agilitat o capacitat de salt.

La clau està a comprendre-les com a part del procés de desenrotllament i adaptació a l'esport, més que com un problema a corregir de manera immediata.

Estos resultats formen part de la investigació de la Càtedra de Bàsquet L’Alqueria – Universitat de València, l'objectiu del qual és aportar evidència científica per a millorar el rendiment i la salut dels jóvens esportistes.

Llegir més