Logo de la Universitat de València Logo Càtedra Demetrio Ribes Logo del portal

Col·lecció El comerç i el Mediterrani

 
  • Imatge representativa de la publicació

    Les taifes del Sharq Al-Andalus en les rutes i el mercat mediterrani del segle XI

    AZUAR RUIZ, Rafael

    València: Conselleria de Política Territorial, Obres Públiques i Mobilitat , 2019. Llibre

    Aquesta obra sobre les taifes del sharq al-Andalus i el Mediterrani ens proposa una visió diferent, no des de l'interior de l'al-Andalus sinó des del context del Mediterrani descrit per Christophe Picard en el seu La mer dónes Califes (2014). Història des de la mar que parteix d'analitzar l'estreta franja de terreny que constitueix el sharq al-Andalus. Territori definit en les fonts com el territori on els rius aboquen les aigües al Mediterrani, conformant les seues desembocadures un perfil costaner dominat per aiguamolls i extenses albuferes com les de València i Elx. A més, en la seua costa es van formar mars interiors com la Mar Menor de Múrcia i importantíssimes i valuoses salines...

    Aquesta obra sobre les taifes del sharq al-Andalus i el Mediterrani ens proposa una visió diferent, no des de l'interior de l'al-Andalus sinó des del context del Mediterrani descrit per Christophe Picard en el seu La mer dónes Califes (2014). Història des de la mar que parteix d'analitzar l'estreta franja de terreny que constitueix el sharq al-Andalus. Territori definit en les fonts com el territori on els rius aboquen les aigües al Mediterrani, conformant les seues desembocadures un perfil costaner dominat per aiguamolls i extenses albuferes com les de València i Elx. A més, en la seua costa es van formar mars interiors com la Mar Menor de Múrcia i importantíssimes i valuoses salines naturals com la de la Mata de Guardamar del Segura. Costes obertes als temuts vents de llevant i dominades pels corrents de l'Estret que obligaven les embarcacions a seguir la costa fins a Dénia, des d'on partien a l'occident mediterrani a través de la ruta de les illes Balears, descrita pels geògrafs àrabs, vertebradores dels itineraris i de les escales de navegació entre les costes islàmiques del sud i les cristianes del nord. Geografia marítima i rutes de navegació que en aquest llibre s'analitzen no sols des de les cròniques llatines i les fonts àrabs sinó, i de manera nova, des de la informació aportada per la metodologia arqueològica, ja siga la terrestre o la subaqüàtica.

    Llegir més Ocultar

     

     

    pàginapàginapàginapàgina

     

     [Llegir més] [Ocultar]
    ISBN: 978-84-482-6332-4
    [Veure Informació Detallada]
  • Imatge representativa de la publicació

    El Comercio y la cultura del mar. Alicante, puerta del Mediterráneo.

    AGUILAR CIVERA, Inmaculada i FERRER MARSAL, Juan (coords.)

    València: Conselleria d'Infraestructures, Territori i Medi Ambient , 2013. Llibre

    El títol del llibre fa referència al mar Mediterrani i a la nostra ciutat, Alacant, la porta del mar. La publicació està estructurada en quatre grans blocs: en la primera es pretén mostrar una visió unitària de l’activitat marítima comercial de la província d’Alacant, com també el seu llegat cartogràfic; en la segona, es realitza una història detallada del comerç marítim; la tercera es dedica a les mercaderies, i, la quarta, està dedicada als navegants, artífexs, turistes, empresaris, consignataris o institucions marítimes. Juntament amb aquests quatre blocs, hi ha una altra lectura, es tracta d’unes fitxes que s’intercalen al final de cada text, les quals complementen i proporcionen...

    El títol del llibre fa referència al mar Mediterrani i a la nostra ciutat, Alacant, la porta del mar. La publicació està estructurada en quatre grans blocs: en la primera es pretén mostrar una visió unitària de l’activitat marítima comercial de la província d’Alacant, com també el seu llegat cartogràfic; en la segona, es realitza una història detallada del comerç marítim; la tercera es dedica a les mercaderies, i, la quarta, està dedicada als navegants, artífexs, turistes, empresaris, consignataris o institucions marítimes. Juntament amb aquests quatre blocs, hi ha una altra lectura, es tracta d’unes fitxes que s’intercalen al final de cada text, les quals complementen i proporcionen detalls i fites puntuals d’aquesta apassionant història.

    Llegir més Ocultar

    Capítols:

    • FERRER MARSAL, Juan, "El litoral alicantino como espacio marítimo y comercial".
    • AGUILAR CIVERA, Inmaculada, "El legado cartográfico en torno al puerto de Alicante. Proyectar y registrar un espacio portuario (ss. XVI-XVIII)".
    • MÁRQUEZ VILLORA, Juan Carlos, "Comercio marítimo, rutas y puertos en las costas alicantinas hasta la época romana republicana".
    • GISBERT SANTONJA, Josep A., "Roma y las rutas de comercio entre Dianium y Carthago Nova. Improntas arqueológicas de la actividad de los puertos de Lucentum, illici y Dianium. Topografía, logística y estrategias de los puertos y ciudades de la antigüedad clásica".
    • AZUAR RUÍZ, Rafael, "Alicante en el Al-Andalus Mediterráneo (ss. VIII-XIII)".
    • HINOJOSA MONTALVO, José, "Alicante, puerto histórico de la Corona de Aragón".
    • ZABALA URIARTE, Aingeru, "El comercio internacional del puerto de Alicante en el siglo XVIII (1700-1780)".
    • ZABALA URIARTE, Aingeru, "La Aduana de Alicante en el siglo XVIII".
    • PALAZÓN FERRANDO, Salvador, "La actividad portuaria en el siglo XIX".
    • MORENO FONSERET, Roque, "Expansión comercial y cambios funcionales en el siglo XX".
    • SALIDO JIMÉNEZ, Julio, L"os cambio en las infraestructuras y la evolución del tráfico marítimo en el siglo XX en el puerto de Alicante".
    • ESTEBAN CHAPAPRÍA, Vicent; AGUILAR HERRANDO, José, "Alicante y el puerto en el siglo XXI".
    • GISBERT SANTONJA, Josep A., "El vino y el aceite en el comercio de alimentos".
    • COSTA MAS, José, "Las pasas de Dénia".
    • SOLER FERRER, María Paz, LERMA ALEGRÍA, Vicent, "La cerámica".
    • SALA ANIORTE, Francisco, "Las salinas, la sal y el puerto de Torrevieja".
    • GIL SALINAS, Rafael, "¡Moros en la costa!. La representación de marinos, bandidos y piratas en la costa levantina en el siglo XVIII". [pdf]
    • SUBIRÁ JORDANA, Guillermina, "Los ingenieros del puerto de Alicante".
    • ESTEBAN CHAPAPRÍA, Vicent, "Deporte y ocio en el puerto de Alicante".
    • VIDAL OLIVARES, Javier, "Instituciones y agentes económicos y sociales: los factores impulsores de la actividad portuaria de Alicante".

    Fitxes:

    • CARRERES RODRÍGUEZ, Manuel, El yacimiento de la Picola en Santa Pola / El yacimiento de la Fonteta en Guardamar del Segura / Tinglados del puerto de Alicante / Los riuraus / Las salinas de Alicante.
    • CLIMENT VIGUER, Susana, De villa a ciudad: el puerto de Alicante puerta de Castilla y puerta de América (ss. XVI y XVII) / Edificio de la Aduana / Jorge Juan: la redefinición de la ingeniería en la Ilustración / Balizamiento de la costa de Alicante / El Submarino Garcibuzo / La Británica / La estación del Trenet de la Marina / La Estación Marítima en el Muelle 14 / Faros del puerto de Alicante / Los Balnearios de la playa del Postiguet.
    • DOMÉNECH GARCÍA, Sergi, Carta náutica de Juan de la Cosa 1500 / Mapa General de Europa de Charles Desnos, 1761 / Llegada del tren a Alicante / Los meleros del MARQ / Embarque de los Moriscos en el puerto de Alicante, Pere Oromig y F. Peralta.
    • PACHECO DÍAZ, Rubén, Portus Illicitanus / Galera romana / La defensa / El castillo de Santa Bárbara / El Consulado del Mar de Alicante.
    • SÁNCHEZ BARRACHINA, Mireia, Las atarazanas de Dénia / Fortí de Dénia / Museo Volvo Ocean Race / Ánforas romanas para el envasado del vino.
       

     

     

     

    pàginapàginapàginapàgina

     

     [Llegir més] [Ocultar]
    ISBN: 978-84-482-5887-0
    [Veure Informació Detallada]
  • Imatge representativa de la publicació

    El Comerç i el Mediterrani: València i la cultura de la mar

    AGUILAR CIVERA, Inmaculada

    València: Conselleria d'Infraestructures i Transport , 2006. Llibre

    La primera publicació de la col·lecció del comerç i el Mediterrani està dedicada a València i als ports de la seua província. El llibre està dividit en quatre grans blocs: el primer està dedicat a l’espai geogràfic, econòmic i cultural del Mediterrani; en el segon es dona una visió de les rutes i el mar al llarg de la història; el tercer està destinat a l’estudi de les infraestructures i les mercaderies, i en el quart, s’ofereix l’enfocament dels navegants, mercaders, viatgers i empresaris. Aquests capítols estan complementats mitjançant unes fitxes que acompanyen els textos i que ofereixen la descripció d’un element concret.

    Capítols:

    FERRER MARSAL, Juan, "Las rutas y el mar".

    ARCINIEGA GARCÍA, Luís, "El Mediterráneo como soporte de intercambios culturales".

    ARANEGUI GASCÓ, Carmen, "Dar, intercambiar y vender en el Mediterráneo antiguo".

    IGUAL LUIS, David, "El espacio Mediterráneo y las rutas del comercio entre la temprana y la plena Edad Media".

    IRADIEL, Paulino, "El siglo de Oro del comercio valenciano".

    SALVADOR, Emilia, "El comercio marítimo de Valencia en los siglos XVI y XVII. Bajo el signo de la «economía-mundo»".

    FRANCH BENAVENT, Ricardo, "La expansión comercial y las mejoras de las instalaciones portuarias en la Valencia en el S. XVIII".

    BERNABÉ GIL, David, "Las instituciones mercantiles en la Edad Moderna".

    CALATAYUD GINER, Salvador, "Los cambios multilaterales de la Edad Contemporánea".

    PIQUERAS HABA, Juan, "El puerto de Valencia en el siglo XXI y la red mundial de tráfico de contenedores".

    NAVARRO, Germán, "Mercados y mercancías. La lana y la seda".

    SANCHIS DEUSA, Carmen, "Transporte marítimo y especialización productiva. El puerto de Valencia".

    PONS, Anaclet; SERNA, Justo, "Una draga arenosa. Construir el puerto de Valencia".

    AGUILAR CIVERA, Inmaculada, "El puerto, lugar de intercambio".

    CRUSELLES GÓMEZ, Enrique, "Mercaderes, marinos y viajeros".

    HERNÁNDEZ SEMPERE, Telesforo, "Empresarios navieros, movimiento de buques y coyuntura comercial: el puerto del Grao de Valencia en el siglo XIX".

    BOIRA, Josep Vicent, "Valencia. Deporte, construcción naval, reformas portuarias y ocio en el siglo XIX y XX. Rumbo a 2007".

    Fitxes:

    • CERRILLO MARTÍNEZ, Julia, Los puertos valencianos en el siglo XVIII / El container del S. XXI. Tipologías y usos / Las factorías del pescado en la Antigüedad / Muelles y embarcaderos / Dragas y diques flotantes / La grúa del Puerto de Valencia: de maquinaria funcional a patrimonio industrial / La Valencia portuaria en los libros de viajes / Balnearios marítimos y turismo.
    • GARCÍA ORTELLS, Virgina, Los pecios de Mazarrón, testimonios excepcionales del comercio fenicio mediterráneo / El puerto de Tomás Güelda / La Unión Naval de Levante: astilleros valencianos / Nuevos usos en antiguos espacios portuarios / El edificio Docks Comerciales del Puerto de Valencia / Antiguos y nuevos tranvías al mar: apuestas de futuro.
    • MONTOYA BELEÑA, Santiago, Pedro Texeira y su Descripción de España y de las Costas y puertos de sus Reinos del año 1634 / Las primeras descripciones del territorio y costas valencianas / Los dioses del mar / Albergues de mercaderes, alhóndigas y almacenes de mercancías / Los Silos de Burjassot / El Colegio del Arte Mayor de la Seda de Valencia / La Real Sociedad Económica de Amigos del País / Gancheros y maderadas por los ríos valencianos para la construcción de barcos / El Camino del Grao / La Valencia romana: puerto fluvial / La Maquinista Valenciana: una empresa pionera de la señalización marítima.
    • SANZ MASERES, Juanjo, Luis Escrivá y la fortificación mediterránea renacentista / Las lonjas, atarazanas y arsenales en el arco mediterráneo / Les Coses Vedades / Rafael Monleón y su historia gráfica de la navegación. Sus tipologías medievales / El Llibre del Consolat de Mar, 1407 / Nuevas poblaciones marítimas: Vilanova del Grao / Los edificios de Aduanas de Valencia / Inventos y patentes valencianos / Las compañías regulares de viajeros: José Campo Pérez y José Juan Dómine.

     

     

     

     

     [Llegir més] [Ocultar]
    ISBN: 84-482-4532-6
    [Veure Informació Detallada]
 
1