El director de la Càtedra, R. Martínez, va compartir idees sobre l'efecte en la societat de la Data Driven Economy en un workshop organitzat per l'OCDE i l'ES de Digitalització i IA.
El 28 de juny passat el director de la Càtedra Privacitat i Transformació Digital Microsoft-Universitat de València, professor Ricard Martínez Martínez, va participar en el workshop virtual Rights in the digital age: Freedom of expression and privacy (Drets en l'era digital: Llibertat d'expressió i privacitat). La jornada va ser organitzada per l'Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmics (OCDE) i la Secretaria d'Estat de Digitalització i Intel·ligència Artificial. En l'ocasió l'acadèmic va integrar el panell principal de discussió on va compartir idees amb Quinn McKew, Executive Director d’Article 19; Caroline Louveaux, Chief Privacy Officer de Mastercard; i Brian Wessel, Sotssecretari Permanent del Ministeri d'Indústria, Comerç i Assumptes Financers de Dinamarca.
Martínez es va referir a la tensió entre el dret a la protecció de dades personals i les noves alternatives que s'obrin amb l'analítica de dades. En eixe sentit, va plantejar que l'objectiu principal de la OECD i els estats membres és bregar amb el desequilibri en el model de processament i anàlisi de grans volums de dades. “El que subjau en aquest model és la capacitat d'analitzar les dades personals de cada individu i correlacionar-lo dins d'un marc social”, va indicar Martínez. “No sols es tracta d'identificar el perfil de les persones, sinó també, de perfilar a les persones en qüestions emocionals, socials i ideològiques”.
En aquest context, fa l'efecte de l'existència d'una paradoxa en la qual s'enfronten dues maneres d'entendre l'ús de dades. D'una banda, la prohibició d'usar l'anàlisi de dades i per l'altre, una que no imposa límits malgrat els riscos que comporta.
No obstant això, Martínez va proposar un acostament diferent relacionat amb la Data Driven Economy i la seua versió dins de l'Estat de Benestar. Al seu judici, vivim un moment de transició en la qual el legislador ha de provar noves aproximacions que permeten aconseguir objectius principals de la nostra societat a través de l'anàlisi de dades. Això perquè, “l'analítica de dades pot contribuir al bé comú a través del millorament de polítiques públiques, atorgant qualitat a les decisions públiques, i oferint les dades públiques al servei del bé comú en àrees com a salut, investigació o educació”, va suggerir l'acadèmic.
L'anterior imposa l'obligació als governs i estats de “dissenyar i construir entorns de processament de dades que garantisquen els drets fonamentals i digitals, la nostra llibertat, i la promoció de marcs comuns i globals basats en el valor principal de la dignitat humana”, va acabar.
